societat civil SOCIOL.
En sentit tradicional, com societas civilis, és la traducció de l’expressió aristotèlica koinonía politiké, contraposada en les teories contractualistes a l’estat de natura.
Hegel i Marx donen un sentit propi a l’expressió, en una època en què la societat civil és la «societat burgesa» (bürgerlich, burgès, en alemany significa també «civil»). Hegel (en Principis de la filosofia del dret) la considera com un estadi inferior del desenvolupament de l’esperit, intermedi entre l’individu i l’Estat, referible sobretot a l’àmbit propi les famílies i de la part de l’administració que s’ocupa d’elles. Marx (en La ideologia alemanya) la considera base de l’Estat i estructura, que comprèn la vida comercial i industrial, sobre la qual la burgesia construeix per necessitat la superestructura estatal; aquesta, expressió màxima de la classe dominant, ha de desaparèixer, mentre que aquella ha de donar lloc a una societat sense classes. La relació entre estructura i superestructura la reformula Gramsci amb la distinció entre societat civil i societat política. Aquesta representa a l’Estat i el seu poder coercitiu; aquella la constitueixen les relacions que els homes estableixen lliurement dins la societat a través de sindicats, organitzacions, etc., i el lloc de la difusió dels valors comuns i de l’obtenció del consens, que permeten la consecució del poder.
El contingut d’aquesta web ha estat creat per Jordi Cortés Morató i Antoni Martínez Riu. El disseny i realització de la web, així com la traducció al català dels continguts ha estat realitzat per Jordi Cortés.