llei moral ÉTIC.
Norma pràctica de la conducta que l'home que actua racionalment se sent interiorment
obligat a acceptar. La llei moral es percep com universalment obligatòria, en l'ordre interno, per a totes les persones i per a tots els casos -principi objectiu de l'obrar-, i no merament com la raó d'actuar -principi subjectiu- d'una persona concreta en una determinada situació. Més que una llei particular concreta, o més que un conjunt de lleis, és el fet de reconèixer-se, en quant
que ser lliure i racional, sotmès a l'ordre moral. Per a Kant, és la llei que es dóna a si mateixa la voluntat, que consisteix en «la necessitat d'obrar per respecte a la llei» (veure cita),
que es determina de forma més precisa amb l'imperatiu categòric.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.