Però, a despit del gir voluntàriament brutal donat a la nostra tesi, no perdem de vista que el verb «dissoldre» no suposa, de cap manera (i fins i tot exclou) la destrucció de les parts constitutives del cos sotmès a l'acció d'un altre cos. La solució d'un sòlid en un líquid modifica la disposició de les molècules del primer; ofereix també, sovint, un mitjà eficaç de posar-les en reserva, per a recuperar-les quan calgui i estudiar millor les seves propietats. Les reduccions que considerem no seran, doncs, legítimes, i ni tan sols possibles, més que amb dues condicions, la primera de les quals és la de no empobrir els fenòmens sotmesos a reducció, i la de tenir la certesa que, prèviament, sigui reunit al voltant de cadascun tot el que contribueix a la seva riquesa i a la seva originalitat distintives: doncs no serviria de res empunyar un martell per colpejar al costat del clau.

En segon lloc cal que hom estigui preparat a veure que cada reducció canvia de cap a peus la idea preconcebuda que hom podia formar-se del nivell, sigui quin fos, que hom tracta d'atènyer. La idea d'una humanitat general, a la qual condueix la reducció etnogràfica, no guardarà cap relació amb la idea que ens havíem format abans. I el dia que arribem a comprendre la vida com una funció de la matèria inert, serà per descobrir que aquesta posseeix propietats fart diferents de les que li atribuíem anteriorment. Per tant, no podríem classificar els nivells de reducció en superiors i inferiors, ja que, per contra, cal esperar que, per conseqüència de la reducció, el nivell considerat superior comuniqui retroactivament quelcom de la seva riquesa al nivell inferior al qual l'haurem reduït. L'explicació científica no consisteix en passar de la complexitat a la simplicitat, sinó en la substitució d'una complexitat menys intel·ligible per una altra més intel·ligible.