Terme introduït per Bergson en la seva obra «L'evolució creadora» (1907) per designar una concepció de la vida oposada tant al mecanicisme com a la teleologia. La vida, diu Bergson, no és reductible a mers fenòmens físics o químics, ni està tampoc dirigida teleològicament, sinó que és un impuls que posseeix una certa orientació, però no teleològica (d'aquí deriva l'imprevisible novetat i també una certa, encara que imprevisible, ontogènesis).
Aquest élan vital passa de germen a germen a través dels individus, es conserva en les diverses línies evolutives en què es divideix i és la veritable causa de les variacions (mutacions) que es transmeten i engendren noves espècies.
La mateixa societat, primer tancada i posteriorment oberta, així com les diverses formes de la religió, són els ulteriors productes d'aquest impuls creador que Bergson acaba identificat amb la consciència (veure text).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.