Terme grec que, com
*46"4@Fb<0 (dikaiosiné), generalment, es tradueix per «justícia». Originàriament, aquest terme significava camí o
sender, encara que aviat es va usar per designar a la deessa de la justícia. Els treballs i els dies d'Hesíode s'obre amb un llarg discurs sobre la diké, vinculada a la imatge de la roda. Allà, Diké és la hora, l'estació que aporta prosperitat, i les seves germanes són Eunimia (l'observança de la llei) i Eirene (la pau, que es representa portant en
braços a la nena Ploutos, l'abundància). Totes elles són filles de Zeus i Thémis. Però, mentre Thémis regula la vida en el si de la família, Diké regula la vida entre tots els homes. En tot aquest relat la figura de Diké va unida a la de
6"4D`<, és a dir, que la roda del temps propici (kayros) és, també, la de la justícia.
En el poema de
Parmènides són Diké i Thémis les que l'acompanyen al camí cap a la deessa de la veritat. El contrari al dret i al just era
àbris (hybris).
Plató concep la justícia (*46"4@Fb<0) en la polis com l'ocupar cada individu el lloc que li correspon. El seu contrari és la adikía ("*46\") (veure cita). Per a Aristòtil és una proporció i distingeix entre justícia distributiva (divisió adequada dels béns, honors, etc.) i la justícia correctiva. (Ètica a Nicòmac, V, 4, 1130b- 1131a). Per als epicuris és una de les quatre virtuts cardinals, el fonament de les quals és la naturalesa mateixa.
Veure justícia.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.