diaíresis GEN.
(del grec *4"\D,F4l, separació, o també divisió, encara que divisió és també analysis).
És una de les dues parts de la dialèctica platònica tal com l'entén Plató en el Fedre i en el Sofista (amb l'exemple del pescador de canya, 219a i 253d). En la diaíresis (en la dialèctica descendent) Plató efectua la divisió d'una idea per gèneres i espècies, seguint un procediment dicotòmic. El coneixement adequat d'aquesta tècnica Plató l'atribueix al dialèctic o filòsof, qui, a diferència del sofista, coneix bé les vertaderes articulacions de les idees dintre seu, i sap diferenciar-les -com un bon carnisser coneix la carn que talla, diu en el Fedre-, és a dir, coneix els fonaments de la predicació lògica i el raonament (veure text 1 i text 2).
Si, per definir un terme, es parteix d'un concepte general (gènere) que es divideix en dos (dicotomia), dels quals un es divideix novament en dos, i així successivament, aquells elements que no han quedat exclosos en la dicotomia componen les característiques definitòries del terme. És a dir, si A es divideix en B i no B, B al seu torn en C i no C i C en D i no D, llavors D queda definit com alguna cosa que pertany a C, que pertany a B i que pertany a A (veure exemple de divisió dicotòmica). La segona part del mètode dialèctic consisteix en la synagogé que és el procediment invers a la diaíresis i que consisteix en la unió i conjunció de diverses característiques en una única idea que les englobi.
Veure també
http://www.filosofia.net/materiales/tem/platon.htm
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.