En segon lloc, acostuma't a pensar que la mort no és res per a nosaltres, ja que el bé i el mal no existeixen més que en la sensació, i la mort és la privació de sensació. Un coneixement exacte d'aquest fet, que la mort no és res per a nosaltres, permet gaudir d'aquesta vida mortal evitant-nos afegir-li la idea d'una durada eterna i traient-nos el desig de la immortalitat. (...) Així doncs, el més espantós de tots els mals, la mort, no és res per a nosaltres perquè, mentre vivim, no hi ha la mort, i quan la mort existeix, nosaltres ja no som. Per tant la mort no existeix ni per als vius ni per als morts perquè per als uns no existeix, i els altres ja no són. La majoria dels homes, unes vegades -te'm la mort com el pitjor dels mals, i altres vegades la desitja com el terme dels mals de la vida. [El savi, al contrari, ni desitja] ni -te'm la mort, ja que la vida no li és una càrrega, i tampoc no creu que sigui un mal el no existir. Igual que no és l'abundància dels aliments, sinó la seva qualitat el que ens plau, tampoc és la durada de la vida la que ens agrada, sinó que sigui grata.
_____________________________________________________________________
Epicur, Carta a Meneceu, de l'edició d'Ed. Herder, Textos de los grandes filósofos. Edad antigua, Barcelona 1982, p.94-5
(Veure text complet ).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.