Henri Bergson: el fonament del nombre és l’espai
«Es defineix generalment el nombre com una col·lecció d’unitats o, per parlar amb més precisió, com la síntesi de
l'u i el múltiple. Tot nombre, en efecte, és un, ja que es representa per una intuïció simple de l’esperit i se li dóna un nom, però aquesta unitat és la d’una suma; abraça una multiplicitat de parts que poden considerar-se aïlladament. Sense aprofundir de moment en aquestes nocions d’unitat i multiplicitat, ens preguntarem si la idea de nombre no implicarà encara la representació d’alguna altra cosa.
No n’hi ha prou en dir que el nombre és una col·lecció d’unitats; és necessari afegir que aquestes unitats són idèntiques entre si o almenys que se les suposa idèntiques des que es
les compte. Sens dubte, es comptaran els xais d’un ramat i es dirà que
n’hi ha cinquanta, encara que es distingeixin els uns dels altres i el pastor els reconegui sense dificultat; però és que es convé llavors a menysprear les seves diferències individuals per no tenir en compte més que la seva funció comuna. Al contrari, des del moment que es fixa l’atenció sobre els trets particulars dels objectes o dels individus, es pot fer la seva enumeració, però no la seva suma. [...] Direm,
doncs, que la idea de nombre implica la intuïció simple d’una multiplicitat de parts o d’unitats, absolutament semblants les unes a les altres.
I malgrat tot és necessari que es distingeixin per alguna cosa, ja que no es confonen en una sola. Suposem tots els xais del ramat idèntics entre si; difereixen almenys pel lloc que ocupen en l’espai; de no ser així, no formarien un ramat. Però
deixem de banda els cinquanta xais per no retenir-ne més que la seva idea. O els comprenem tots en la mateixa imatge, i és necessari per consegüent que els juxtaposem en un espai ideal, o repetim cinquanta vegades consecutivament la imatge d’un només d’entre ells i sembla llavors que la sèrie ocupa lloc en la durada abans que en l’espai. Perquè si jo em figuro alternativa i aïlladament cadascun dels xais del ramat, mai me les hauré més que amb un sol xai. Perquè el nombre vagi creixent a mesura que avanço, és necessari que retingui les imatges successives i que les juxtaposi a cadascuna de les noves unitats la idea de les quals
jo evoco; ara bé, és en l’espai on s’opera una semblant juxtaposició i no en la durada pura».
__________________________________________________
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.