Són quatre les classes d’Ídols que assetgen les ments humanes. Per a major claredat els hem anomenta, de forma que a la primera classe l’anomenem Ídols de la Tribu, a la segona Ídols de la Caverna, a la tercera Ídols del Fòrum i a la quarta Ídols del Teatre.

El remei adequat per a l’expulsió i allunyament dels Ídols és l’obtenció de Nocions i Axiomes per mitjà de la vertadera inducció. No obstant això, és molt útil la indicació dels Ídols, perquè la doctrina dels Ídols ocupa respecte a la Interpretació de la Natura el mateix paper que la doctrina de les Refutacions Sofístiques respecte a la dialèctica vulgar.

Els Ídols de la Tribu estan fundats en la mateixa natura humana i en la mateixa tribu o raça humana. Doncs és fals afirmar que el sentit humà és la mesura de les coses; molt al contrari: totes les percepcions, tant les dels sentits com les de la ment, són per analogia humana i no per analogia amb l’univers. L’enteniment humà és semblant a un mirall que reflexa desigualment els rajos de la natura, perquè barreja la seva natura amb la natura de les coses, distorsionant i recobrint a aquesta última.

Els Ídols de la Caverna són els ídols de l’home individual. En efecte: cadascú [a més de les aberracions de la natura humana en general] té un mirall o caverna pròpia que trenca i corromp la llum de la natura ja sigui per la natura pròpia i singular de cadascú o per l’educació i tracte amb els altres o per la lectura de llibres i l’autoritat d’aquells que cadascú conrea i admira, o bé per la diferència de les impressions, segons ocorrin en un ànim ocupat per endavant i predisposat o en un ànim tranquil i reposat. Perquè l’esperit humà [tal com apareix disposat en els individus particulars] és divers i està completament pertorbat i procedeix de forma atzarosa, per la qual cosa molt ben va dir Heràclit que els homes busquen les ciències en mons menors i no en el món major o comú.

Hi ha també Ídols que sorgeixen de l’acord i de l’associació del gènere humà entre si i als quals solem anomenar Ídols del Fòrum, a causa del comerç i consorci entre els éssers humans; perquè els homes s’associen per mitjà dels discursos, però els noms s’imposen a les coses a partir de la comprensió del populatxo. Així, una dolenta i inadequada imposició de noms manté enfeinada l’enteniment d’una manera sorprenent. Les definicions o explicacions amb què els doctes han acostumat a defensar-se i protegir-se en alguns casos són completament incapaços de restablir la situació, sinó que les paraules exerceixen una extraordinària violència sobre l’enteniment i pertorben tot, portant als homes a innumerables i inútils controvèrsies i ficcions.

Finalment estan els Ídols que van immigrar als ànims dels homes des dels diferents dogmes de les filosofies i també a partir de les perverses lleis de les demostracions, als quals denominarem Ídols del Teatre, ja que totes les filosofies que s’han rebut i inventat pensem que són altres tantes faules compostes i representades en les quals es van forjar mons ficticis i teatrals. I no parlem tan sols de les filosofies i sectes actuals o antigues, ja que poden compondre’s i combinar-se moltes altres faules d’aquest tipus. Certament: les causes d’errors completament diferents són, no obstant això, gairebé idèntiques. I tampoc diem això únicament de les filosofies generals, sinó també de molts principis i axiomes de les ciències, els quals es van imposar per tradició, per credulitat i per negligència.

__________________________________________________

Francis Bacon, La gran restauración. Aforismos sobre la interpretación de la naturaleza y el reino humano, XXXVIII-XLIV. ( Alianza, Madrid 1985, p. 97-100).