Enunciat necessàriament fals. Un enunciat és necessàriament fals quan és la negació d'una veritat analítica. Atès que las veritats analítiques poden ser simplement analítiques (explícites o implícites) o bé tautològiques, les seves negacions es classifiquen de manera semblant: autocontradiccions analítiques, que ho són per raó del seu significat (veure exemple), y autocontradiccions lògiques, que ho són per la seva forma lògica (veure exemple).
Comet autocontradicció qui accepta unes premisses y rebutja la conclusió vàlidament deduïda d'elles, o bé qui accepta premisses que impliquen una contradicció.
Per a un enunciat autocontradictori no hi ha cap interpretació de les seves lletres de enunciat que el faci vertader. A més amés, de la forma P ^ ¬P, paradigma d'un enunciat autocontradictori, pot deduir-se vàlidament qualsevol altre enunciat, però en cap caso tal deducció vàlida pot garantir la veritat de la conclusió (veure exemple).
Veure paradoxes de la implicació material.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.