Es reconeixerà, en aquesta segona versió del mite, l’estructura de pensament que serveix de model a tota la física jònica. Cornford dóna esquemàticament l’anàlisi següent:
-
1) en el començament hi ha un estat d’indistinció en el qual res no es diferencia;
-
2) d’aquesta unitat primordial brollen, per segregació, parelles de contraris, calent i fred, sec i humit, que diferenciaran en l’espai quatre regions: el cel de foc, l’aire fred, la terra seca, el mar humit;
-
3) els contraris es connecten i interactuen cadascú triomfant alternativament sobre els altres, conforme a un cicle per sempre renovat: en els fenòmens meteorològics, en la successió de les estacions; en el naixement i la mort de tot el que viu, plantes, animals i homes.
Nota: L’any comprèn quatre estacions igual que el cosmos quatre regions. L’estiu correspon a allò calent, l’hivern a allò fred, la primavera a allò sec, la tardor a allò humit. En el transcurs del cicle anual, cada «poder» predomina durant un moment, després ha de pagar conforme a l’ordre del temps, el preu de la seva «injusta agressió» (Anaximandre), cedint al seu torn el lloc al principi contrari. A través d’aquest moviment altern d’expansió i retirada, l’any torna novament periòdicament al seu punt de partida. El cos de l’home comprèn, de la mateixa manera, quatre humors [...] que dominen alternativament, seguint les estacions.
_______________________________________________________________________
J.P. Vernant, Mito y pensamiento en la Grecia Antigua, Ariel, Barcelona 1973, p. 338-339.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.