Sota aquesta contextura, el mite subsisteix molt pròxim del drama ritual del qual és la il·lustració, i el model de la qual es trobarà en la festa reial de creació del Nou Any, durant el mes de Nisán, en Babilònia. Al final d’un cicle temporal -un gran any-, el rei ha de reafirmar el seu poder de sobirania, posat en dubte durant aquesta rotació del temps en què el món torna novament al seu punt de partida. La prova i la victòria reials, representades mímicament conforme al ritu mitjançant una lluita contra un drac, tenen el valor d’una recreació de l’ordre còsmic, estacional, social. [...] A través del ritu i del mite babilònics, s’expressa un pensament que no estableix encara entre l’home, el món i els déus, una clara distinció de nivell. El poder diví es concentra en la persona del rei. L’ordenament del món i la regulació del cicle estacional apareixen integrats en l’activitat real: són aspectes de la funció de sobirania. Natura i societat estan confoses.
___________________________________________________________________
J.P. Vernant, Mito y pensamiento en la Grecia Antigua, Ariel, Barcelona 1973, p. 337-338.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.