Aristòtil: maneres d’estar en un lloc
Un cos està en un lloc si hi ha un altre cos fora d’ell que el conté; si no, no ho està. Perquè, fins i tot si aquest cos no contingut per un altre es converteix en aigua, les seves parts estarien en moviment (doncs es contindrien unes a altres); però el Tot només en cert sentit estarà en moviment, en un altre no. En efecte, en tant que totalitat no canvia simultàniament de lloc, però es mou circularment, sent llavors tal circularitat el lloc de les seves parts; algunes de les seves parts no es mouen ni cap a a dalt ni cap a a sota, sinó en cercle, però hi ha altres que ho fan cap a a dalt i cap a a sota per condensació i rarefacció.
Com s’ha dit, algunes coses estan en un lloc potencialment, altres actualment. Així, quan un cos homogeni és continu, les seves parts estan potencialment en un lloc; però quan aquestes parts estan separades, encara que en contacte, com en una pila, ho estan actualment.
Algunes coses estan de seu en un lloc, a saber, tot cos amb capacitat de moviment local o d’augment està de seu en un «on». (Però el cel, com s’ha dit abans, no està com a totalitat en un «on» o en un lloc, ja que no hi ha cap cos que el contingui; però, respecte d’allò on es mouen, les seves parts tenen un lloc, ja que són contigües dintre seu).
Altres coses només estan accidentalment en un lloc, com l’ànima i el cel; perquè en cert sentit totes les parts del cel estan en un lloc, ja que es contenen unes a altres sobre el cercle. Per això, la part superior es mou en cercle, encara que el Tot no està en cap lloc. Perquè [lo] que està en alguna part és [algo], i al costat d’això hi ha d’haver quelcom diferent on estigui i ho contingui. Però no hi ha res a més del Tot o l’Univers, res fora del Tot; per aquesta raó totes les coses estan al cel, doncs el cel és potser el Tot. Però el seu lloc no és el cel, sinó la part extrema del cel que està en contacte amb el cos movible; per això la terra està a l’aigua, l’aigua en l’aire, l’aire en l’èter, l’èter al cel, però el cel no està en cap altra cosa.
Segons aquestes consideracions és evident que, si el lloc és tal com s’ha dit, totes les apories sobre el lloc poden resoldre’s. Perquè
-
a) no hi ha ja necessitat que el lloc augmenti amb el cos,
-
b) ni que un punt hagi de tenir un lloc,
-
c) ni que dos cossos estiguin en el mateix lloc,
-
d) ni que el lloc sigui una extensió corpòria, doncs el que està entre els límits del lloc és un cos, qualsevol que sigui, no l’extensió d’un cos. A més,
-
e) el lloc està també en un «on», no en el sentit d’estar en un lloc, sinó com el límit està en el limitat; perquè no tota cosa està en un lloc, sinó només els cossos mòbils. Així mateix,
-
f) és raonable que cada cos es desplaci cap al seu lloc propi, perquè els cossos que arriben a estar sense violència en successió i contacte són congèneres, i no s’afecten dintre seu quan per naturalesa estan junts, mentre que els que estan en contacte poden afectar-se i actuar un sobre un altre. I
-
g) no sense raó tota cosa queda per naturalesa en el seu lloc propi, ja que cada part està al lloc total com una part divisible en relació amb el tot, com és el cas quan algú mou una part d’aigua o d’aire. I és també així com es troba l’aire amb respecte a l’aigua, perquè l’un és com la matèria i l’altre com la forma, això és, l’aigua és com la matèria de l’aire i l’aire és com una actualitat de l’aigua, doncs l’aigua és potencialment aire i, encara que d’una altra manera, l’aire és potencialment aigua.
Aquestes distincions seran precisades més endavant; de moment hem dit el que l’ocasió exigia, després s’aclarirà el que ara ha quedat fosc. Si, com hem indicat, matèria i actualitat són el mateix (doncs l’aigua és totes dues, encara que en un cas en potència i en un altre en acte), l’aigua i l’aire estarien d’alguna manera en una relació com la de la part i el tot. Per això, entre tals termes només hi ha contacte; hi ha, en canvi, una unitat connatural quan tots dos arriben a ser actualment una mateixa cosa.
Queda dita, llavors, que el lloc és, i què és.
__________________________________________
Física, 208a-213a. (Gredos, Madrid 1995, p.241-245).
Veure altres textos d’Aristòtil sobre el lloc.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.