Arist�til: maneres d�estar en un lloc
Un cos est� en un lloc si hi ha un altre cos fora d�ell que el cont�; si no, no ho est�. Perqu�, fins i tot si aquest cos no contingut per un altre es converteix en aigua, les seves parts estarien en moviment (doncs es contindrien unes a altres); per� el Tot nom�s en cert sentit estar� en moviment, en un altre no. En efecte, en tant que totalitat no canvia simult�niament de lloc, per� es mou circularment, sent llavors tal circularitat el lloc de les seves parts; algunes de les seves parts no es mouen ni cap a a dalt ni cap a a sota, sin� en cercle, per� hi ha altres que ho fan cap a a dalt i cap a a sota per condensaci� i rarefacci�.
Com s�ha dit, algunes coses estan en un lloc potencialment, altres actualment. Aix�, quan un cos homogeni �s continu, les seves parts estan potencialment en un lloc; per� quan aquestes parts estan separades, encara que en contacte, com en una pila, ho estan actualment.
Algunes coses estan de seu en un lloc, a saber, tot cos amb capacitat de moviment local o d�augment est� de seu en un �on�. (Per� el cel, com s�ha dit abans, no est� com a totalitat en un �on� o en un lloc, ja que no hi ha cap cos que el contingui; per�, respecte d�all� on es mouen, les seves parts tenen un lloc, ja que s�n contig�es dintre seu).
Altres coses nom�s estan accidentalment en un lloc, com l��nima i el cel; perqu� en cert sentit totes les parts del cel estan en un lloc, ja que es contenen unes a altres sobre el cercle. Per aix�, la part superior es mou en cercle, encara que el Tot no est� en cap lloc. Perqu� [lo] que est� en alguna part �s [algo], i al costat d�aix� hi ha d�haver quelcom diferent on estigui i ho contingui. Per� no hi ha res a m�s del Tot o l�Univers, res fora del Tot; per aquesta ra� totes les coses estan al cel, doncs el cel �s potser el Tot. Per� el seu lloc no �s el cel, sin� la part extrema del cel que est� en contacte amb el cos movible; per aix� la terra est� a l�aigua, l�aigua en l�aire, l�aire en l��ter, l��ter al cel, per� el cel no est� en cap altra cosa.
Segons aquestes consideracions �s evident que, si el lloc �s tal com s�ha dit, totes les apories sobre el lloc poden resoldre�s. Perqu�
-
a) no hi ha ja necessitat que el lloc augmenti amb el cos,
-
b) ni que un punt hagi de tenir un lloc,
-
c) ni que dos cossos estiguin en el mateix lloc,
-
d) ni que el lloc sigui una extensi� corp�ria, doncs el que est� entre els l�mits del lloc �s un cos, qualsevol que sigui, no l�extensi� d�un cos. A m�s,
-
e) el lloc est� tamb� en un �on�, no en el sentit d�estar en un lloc, sin� com el l�mit est� en el limitat; perqu� no tota cosa est� en un lloc, sin� nom�s els cossos m�bils. Aix� mateix,
-
f) �s raonable que cada cos es desplaci cap al seu lloc propi, perqu� els cossos que arriben a estar sense viol�ncia en successi� i contacte s�n cong�neres, i no s�afecten dintre seu quan per naturalesa estan junts, mentre que els que estan en contacte poden afectar-se i actuar un sobre un altre. I
-
g) no sense ra� tota cosa queda per naturalesa en el seu lloc propi, ja que cada part est� al lloc total com una part divisible en relaci� amb el tot, com �s el cas quan alg� mou una part d�aigua o d�aire. I �s tamb� aix� com es troba l�aire amb respecte a l�aigua, perqu� l�un �s com la mat�ria i l�altre com la forma, aix� �s, l�aigua �s com la mat�ria de l�aire i l�aire �s com una actualitat de l�aigua, doncs l�aigua �s potencialment aire i, encara que d�una altra manera, l�aire �s potencialment aigua.
Aquestes distincions seran precisades m�s endavant; de moment hem dit el que l�ocasi� exigia, despr�s s�aclarir� el que ara ha quedat fosc. Si, com hem indicat, mat�ria i actualitat s�n el mateix (doncs l�aigua �s totes dues, encara que en un cas en pot�ncia i en un altre en acte), l�aigua i l�aire estarien d�alguna manera en una relaci� com la de la part i el tot. Per aix�, entre tals termes nom�s hi ha contacte; hi ha, en canvi, una unitat connatural quan tots dos arriben a ser actualment una mateixa cosa.
Queda dita, llavors, que el lloc �s, i qu� �s.
__________________________________________
F�sica, 208a-213a. (Gredos, Madrid 1995, p.241-245).
Veure altres textos d�Arist�til sobre el lloc.
Aquesta obra est� sota una llic�ncia de Creative Commons.