Aristòtil: el temps com causa de destrucció
Totes les coses es generen i es destrueixen en el temps. Per això, mentre que alguns deien que el temps era «el més savi», el pitagòric Paron el va anomenar amb més propietat «el més neci», perquè en el temps oblidem. És clar, llavors, que el temps pres en si mateix és més aviat causa de destrucció que de generació, com ja es va dir abans, perquè el canvi és en si mateix un sortir fora de si, i el temps només indirectament és causa de generació i de ser. Un indici suficient d’això està en el fet que res es genera si no es mou d’alguna manera i actua, mentre que quelcom pot ser destruït sense que es mogui, i és sobretot d'aquesta destrucció de la qual s’acostuma a dir que és obra del temps. Però el temps no és la causa d’això, sinó que es dóna en cas que el canvi es produeix en el temps.
Queda dit llavors que el temps és, i què és, i en tots els sentits que parlem del «ara», i què és «alguna vegada», «recentment», «ja», «fa temps» e «instantàniament».
__________________________________________
Física, 222b-223a. (Gredos, Madrid 1995, p.285-286).
Veure altres textos d'Aristòtil sobre el temps.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.