S’admet que hi ha tres coses per què els homes es fan bons i virtuosos, i aquestes tres coses són la natura, l’hàbit i la raó.

[...] Els altres animals viuen primordialment per acció de la natura, si bé alguns en un grau gaire petit, són també portats pels hàbits; l'home, en canvi, viu també per acció de la raó, ja que és l’únic entre els animals que posseeix raó; de manera que en ell aquestes tres coses han de guardar harmonia recíproca entre si; els homes, en efecte, obren amb freqüència de manera contrària als hàbits que han adquirit i a la seva natura a causa de la seva raó, si estan convençuts que algun altre camí d’acció els és preferible.

__________________________________________________

Política, VII,12,1332 -b.

[...] És evident que la ciutat-estat és una cosa natural i que l'home és per natura un animal polític o social; i un home que per natura i no merament per l'atzar, apolític o insociable, o ben és inferior en l'escala de la humanitat, o ben està per sobre d'ella [...] i la raó per la qual l'home és un animal polític en major grau que qualsevol abella o qualsevol animal gregari és quelcom evident. La natura, efecte, segons diem, no fa res sense un fi determinat, i l'home és l'únic entre els animals que posseeix el do del llenguatge.

La simple veu, és veritat, pot indicar pena i plaer i, per tant, la posseeixen també els altres animals [...], però el llenguatge té el fi d'indicar allò profitós i allò nociu i, per consegüent, també el més just i allò injust, ja que és particular propietat de l'home, que ho distingeix dels altres animals, en ser l'únic que té la percepció del bé i del mal, del més just i d'allò injust i de les altres qualitats morals, i és la comunitat i participació en aquestes coses el que fa una família i una ciutat-estat.

__________________________________________________