Aristòtil: la definició del moviment (6\<0F4H)
Les coses -algunes només en acte, altres en potència i en acte- són o un «això» o una quantitat o una qualitat, i de la mateixa manera en les altres categories del que és. En quant a les que són relatives a quelcom, es diuen segons l'excés o el defecte, o segons l'activitat o la passivitat, o, en general, segons la seva capacitat de moure o de ser moguda; perquè el que pot moure és tal respecte al que pot ser mogut, i el que pot ser mogut és tal respecte al que pot moure.
Ara bé, no hi ha moviment fora de les coses, perquè el que canvia sempre canvia o substancialment, o qualitativament o localment, i, com hem dit, no hi ha res que sigui comú a tals canvis i no sigui un «això» o una quantitat o una qualitat o alguna de les altres categories. Així, doncs, no hi ha moviment ni canvi fora dels que hem dit, ja que no n'hi ha cap que es trobi fora del que hem dit.
Cadascuna d'aquestes categories està present en les coses de dues maneres: per exemple, respecte a un «això», en la seva forma o la seva privació; respecte a la qualitat, en el blanc o el negre; respecte a la quantitat, en el completo o incomplet; i de la mateixa manera respecte al desplaçament en el dalt o el sota, el que pesa o allò lleuger. Per consegüent, les espècies del canvi són tantes com les del ser.
I ja que el que distingim en cada gènere allò actual i el potencial, el moviment és l'actualitat del potencial quant a tal; per exemple, l'actualitat d'allò alterable en tant que alterable és l'alteració, la d'allò susceptible d'augment i la del seu contrari, allò susceptible de disminució -no hi ha nom comú per a ambdós-, és l'augment i la disminució; la d'allò generable i allò destructible és la generació i la destrucció; la del desplazable és el desplaçament.
__________________________________________________
Física, III, 1, 200b 25-201a 16. (Gredos, Madrid 1995, p.177-178).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.