Aristòtil: «element»

S’anomena «element»

(1) Allò primer  del qual quelcom es compon, sent allò immanent (en això) i no podent descompondre’s, al seu torn, específicament en una altra espècie distinta. Així, són elements de la veu aquells dels quals la veu es compon i que es descompon últimament, mentre que ells no poden descompondre’s en altres veus específicament distintes, sinó que, en cas de descompondre’s, les parts resultants seran de la mateixa espècie: per exemple, és aigua una part d’aigua, però una de la síl·laba no (és síl·laba). De la mateixa manera expliquen també els elements dels cossos els qui denominen tals als components últims en què es descomponen els cossos sense que aquells puguin, al seu torn, descompondre’s en altres de distinta espècie. I siguin una o moltes tals coses, les denominen elements.

(2) De mode semblant es diu també que són elements els de les demostracions geomètriques i, en general, els de les demostracions: en efecte, les demostracions primeres i que estan contingudes en múltiples demostracions es diu que són elements de les demostracions: tals són, d’altra banda, els sil·logismes primers que consten dels tres termes i procedeixen per un de mig.

(3) També, a partir d’això i per desplaçament del significat, anomenen element a allò que, sent un i petit, s’aplica a moltes coses, i d’aquí que el que és petit i simple i indivisible es denomini element. D’un resulta que les coses màximament universals són elements, ja que cadascuna d’elles, sent una i simple, és immanent en moltes coses, en totes o la majoria; i d’aquí resulta també l’opinió que la unitat i el punt són principis. I ja que els anomenats gèneres són universals i indivisibles (d’ells no hi ha, en efecte, definició), alguns diuen que els gèneres són elements, i que ho són en major grau que la diferència, ja que el gènere és més universal que aquesta: efectivament, en allò en què es dóna la diferència es dóna també el gènere amb ella, mentre que en allò en què es dóna el gènere no es dóna la diferència en tots els casos.

D’altra banda, allò comú a totes aquestes accepcions consisteix que element de cada cosa és la primera cosa que és immanent en cada cosa.

__________________________________________________

Metafísica, 1014a-1014b. (Gredos, Madrid 1994. Edició de Tomás Calvo, p.211-212).

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.

i Antoni Martínez Riu. Construcció i disseny de la web i traducció de textos al català: Jordi Cortés Morató