En la cosmologia pitagòrica no geocèntrica, l'antiterra era el cos celeste intermedi entre la Terra i el foc central, entorn del qual giraven tots els planetes i les estrelles fixes, incloses la Terra i el Sol.
Els pitagòrics afirmaven que resultava invisible des de la Terra, perquè ocupava l'òrbita inferior, en el part oposada a l'hemisferi habitat, que mirava sempre cap a la part exterior de tot el sistema. Segons sembla, l'antiterra va ser introduïda, simplement, per completar el nombre de cossos celests fins a 10, nombre que en la mística dels nombres pitagòrica era considerat perfecte i sagrat (la tetractys), atès que llavors només es coneixien nou cossos celests. Això suposa l'acceptació prèvia de la tesi segons la qual el conjunt del cosmos ha de ser perfecte, com perfecta era, segons deien, la dècada.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.