filonet.org

Polític, escriptor i sofista grec. De noble família, descendent de Soló, Críties va ser oncle matern de Plató. Va ser deixeble de Sòcrates, a què va abandonar després que aquest li hi recriminés haver volgut seduir un jove del cercle dels seus deixebles. Es va dedicar a la política i va ser el més sanguinari dels anomenats Trenta tirans, caracteritzat per la seva furibunda oposició a la democràcia i per la seva posició proespartana. No obstant això, en la seva primera etapa sembla que va ser un destacat alumne de Sòcrates que brillava pel seu talent literari i per un intel·lecte incisiu.

Abans de ser alumne de Sòcrates també va conèixer a Gòrgies a Tessàlia, qui també li va influir. Plató fa aparèixer a Críties en diversos dels seus diàlegs, especialment en el que porta el seu nom, però també en el Timeu, en el Càrmides i en el Protàgores. En tots ells el mostra abans de la seva posterior posició política com un dels Trenta. Va morir en la lluita contra els demòcrates (capitanejats per Trasibul) que van enderrocar la seva tirania l'any 403 aC, quan tenia al voltant de cinquanta anys.

De vegades se'l considera com un dels sofistes, encara que en realitat és un pensador difícilment classificable. Com Protàgores creia en l'evolució progressiva de la humanitat deguda al seu propi esforç, sense necessitat d'intervenció del destí. Va manifestar un gran interès pel progrés tècnic, encara que va estar molt influenciat per tesis òrfiques. D'entre les seves obres destaquen: un Poema en honor d'Alcibíades, els seus discursos polítics, l'Elogi dels espartans, dos llibres de Converses, així com tres tragèdies: Tenes, Rodamantis, i Pirítoo, que en algunes ocasions s'han comparat a les obres d'Eurípides.