Filòsof grec
pitagòric del segle IV a.C., aproximadament de la mateixa edat que
Plató, amb qui va travar amistat arran dels viatges que aquest va fer a la Magna Grècia per conèixer als pitagòrics. Per la Carta VII de Plató sabem que Arquites va ser qui va intercedir davant el tirà de Siracusa per alliberar-lo en el seu tercer viatge a Sicília.
Arquites, a més d'important filòsof pitagòric, va ser un destacat governant de la seva ciutat i general victoriós en totes les batalla en què va participar. Els seus conciutadans van votar una llei expressa perquè pogués presentar-se com a governant set vegades seguides, en lloc del període màxim d'un any que establia la constitució de Tàrent.
A més a més, va ser un destacat matemàtic que va resoldre el problema de la
duplicació de la cub (calcular l'aresta del cub el volum del qual sigui doble
del d'un altre donat. Aquest problema era conegut com a problema dèlic, suscitat per l'encàrrec de l'oracle de Delos de duplicar el seu altar), va estudiar la
harmonia musical i va ser el primer a aplicar les matemàtiques a l'estudi de la mecànica (veure text).
Va demostrar la impossibilitat d'expressar els números irracionals mitjançant fraccions i va desenvolupar les tesis pitagòriques sobre els números, constitutius de l'essència del món natural i moral (veure citació). Sostenia una extensió infinita més enllà del cosmos plantejant la qüestió següent: «Si jo estigués en l'extrem, em refereixo al del cel i al de les estrelles fixes, podria allargar la meva mà o el meu bastó o no podria?». Alguns autors, com Guthrie, per exemple, sostenen que és possible que fos l'exemple d'Arquites (filòsof i governant) el que induís Plató a considerar la tesi central de la República de la necessitat que el governant fos filòsof (veure
filòsof rei).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.