-epistemologia-
 |
 |
|
epistemologia EPIST.
(del grec ¦B4FJZ:0 episteme , coneixement o ciència, i 8`(@H , logos , teoria o estudi) Etimològicament significa «estudi del coneixement», o «estudi de la ciència», i pot entendre's com la branca de la filosofia que estudia els problemes del coneixement . Aquest terme, que comença a generalitzar-se a la fi del s. XIX, substituint al més antic de teoria del coneixement i, després, al de gnoseologia , presenta certa ambigüitat, per la qual cosa no sempre s'usa amb idèntic sentit. Quan se li atribueix un significat tradicional i clàssic, es refereix a l'estudi crític de les condicions de possibilitat del coneixement en general, ocupant-se de respondre a preguntes com: Què podem conèixer?, o com sabem que el que creiem sobre el món és verdader ? En aquest cas, el seu objecte d'estudi coincideix amb el de la teoria del coneixement ( veure text ). Però així mateix -més aviat recentment- se li atribueix la funció d'ocupar-se de la ciència i del coneixement científic , com a objecte propi d'estudi, per la qual cosa s'identifica amb el que, sobretot en països d'influència anglosaxona, s'anomena més adequadament « filosofia de la ciència » (inicialment entesa com «metodologia de la ciència» o «lògica de la ciència»; veure cita ). La tradició francesa tendeix a diferenciar entre una reflexió genèrica sobre la ciència (filosofia de la ciència) i l'estudi històric i crític de les ciències, els seus principis, els seus mètodes i els seus resultats (epistemologia). Mario Bunge , epistemòleg argentí que resideix al Canadà, usa indiferentment «epistemologia» o «filosofia de la ciència» i, en la pràctica, aquest és, entre nosaltres, l'ús comú.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons .