![]() |
![]() |
|
5D"Jb8@H (Cratilos
/ Cràtil, en català) va ser un filòsof
atenès, contemporani de Sòcrates
i seguidor de Heràclit. Va ser mestre de Plató,
abans que aquest conegués Sòcrates, raó per la qual Plató tenia un bon
coneixement de les tesis heraclíteas. Segons sembla van ser les tesis
de Cràtil les que li van convèncer de la necessitat de trobar un
fonament estable per al coneixement, que no podia basar-se
només en les sensacions. Cràtil apareix, en el diàleg platònic del
mateix nom, defensant la postura que els noms s'adeqüen naturalment a
les cosa anomenades. En canvi, Aristòtil
diu d'ell que va acabar per no pronunciar paraules, perquè no semblés
que detenien el canvi, i moure només els dits per assenyalar les coses (veure
citació),
ja que va portar a l'extrem la doctrina del perpetu fluir d'Heràclit i
la va interpretar en clau escèptica. Segons Aristòtil, Cràtil afirmava
que, ja que tot està en perpetu esdevenir i res no hi ha permanent, les
sensacions varien contínuament i també varien d'un individu a un altre,
per la qual cosa no és possible establir mai la veritat, ja que
l'objecte del discurs ha esdevingut un altre. Per això, a la frase
d'Heràclit «no és possible entrar dos cops en el mateix riu», afegia
que, en la seva opinió, ni tan sols és possible entrar en ell ni un
cop; tant canvien les coses que el riu ja no és el mateix des del
moment d'entrar fins al moment d'arribar al fons, i tampoc nosaltres
som els mateixos en instants diferents.