-Caterina d'Alexandria -
 |
 |
|
Durant l' hel·lenisme (323-30 aC), gràcies a una legislació més favorable per a les dones, l'abundància de filòsofes va ser notable. Alexandria, que era la capital cultural del moment, no va tancar mai les portes a les dones. Gràcies a això, algunes van arribar a despuntar en el camp de les ciències i del pensament.
Va ser una filòsofa cristiana, filla del rei Cost. Es va iniciar en l'estudi de les Sagrades Escriptures i de les arts liberals ( trívium i quadrívium ) des de petita, i adquirí grans coneixements d'aquestes disciplines. Tenia un esperit emprenedor, gran saviesa, eloqüència i força, això feu que es considerés la dona més sàvia del seu temps. Fou decapitada per l'emperador Maxenci, al qual deixà sense paraules, inclosos els seus filòsofs, en una disputa que tingueren perquè aquests abandonessin el culte als ídols i es convertissin al cristianisme.
Es posà un estigma sobre ella: ser dona culta i cristiana en una societat eminentment pagana. En la mateixa Alexandria on decapitaren Caterina, s'hi assassinà, un segle després, a Hipatia per ser dona culta i pagana en una societat cristiana.
No se'n conserva cap obra escrita, però el seu culte és molt antic. La seva història inspirà nombrosos artistes de la pintura i l'escultura que la representen dreta, amb un llibre a la mà, com a símbol de la ciència i una palma de màrtir a l'altra mà.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.