-Aspàsia de Milet -
 |
 |
|
Nascuda a Milet i filla d'Axíoc. Va ser mestra de retòrica i la segona dona de Pèricles des del 445-450 aC fins a la mort d'aquest, el 429 aC. Llavors es va casar amb Lisicles, venedor de béns que es va dedicar durant un temps a la política i al qual va convertir en un excel·lent orador.
El perfil d'Aspàsia era sofista, va ser processada i jutjada per impietat i acusada de llibertinatge. Per la seva qualitat d'estrangera, no va estar sotmesa a normes tan rígides ni a un control social tan fort com les ateneses. Era una gran educadora, tot i que la comèdia ridiculitzava i es burlava de totes aquelles dones que escapaven del paper d'esposa i mare assignat per la societat del seu temps. Aspàsia, per tant, seria alhora una esposa exemplar i una hetera (Hetera: mena de prostituta de luxe, semblants a les geishes japoneses i a les cortesanes del Renaixement ). perquè només d'aquesta manera podia gaudir de certa llibertat i accedir als cercles culturals masculins de la societat.
Va ser mestra de retòrica i de filosofia dels seus dos marits. Un dels seus alumnes més destacats va ser Sòcrates, del qual, també, va ser consellera sentimental.
Se li atribueixen dos epitafis: el de Menexen i el de Tucídides, i el mètode inductiu arran d'una famosa conversa amb Xenofont i la seva dona que fa pensar en l'estil agut i sorprenent dels diàlegs presocràtics.
La seva acusació per impietat també es relaciona amb l'amistat amb Anaxàgores i la simpatia que tenia vers llurs idees. Va ser absolta del procés gràcies a l'apassionada intervenció del seu marit, Lisicles. Els seus contemporanis veien en ella la reencarnació de la llegendària Targèlia, una dona capaç de governar. És possible que generés un moviment d'emancipació femenina reivindicatiu d'educació i de participació cultural.
[Diàleg entre Aspàsia, Xenofont i la seva dona]
« [Aspàsia] –Digues, si us plau, esposa de Xenofont: si la teva veïna tingués algun objecte d'or millor que el que tu tens, preferiries el d'ella o el teu?
» –El d'ella, respongué.
» [Aspàsia] –I, si tingués algun vestit o algun altre ornament femení d'un preu més car que el que tu tens, preferiries el teu o el de la teva veïna?
» –El de la veïna, sens dubte.
» [Aspàsia] –Bé. Si ella tingués un espòs millor que el teu, preferiries el d'ella o el teu?
» Aquí la dona enrogí.
» Llavors Aspàsia es posà a parlar amab Xenofont:
» [Aspàsia] –Si us plau, Xenofont, si el teu veí tingués un cavall millor que el teu, preferiries el teu o el d'ell?
» –El d'ell, respongué.
» [Aspàsia] –I si tingués una propietat millor que la teva, quina preferiries posseir?
» –La del veí, és a dir, la millor.
» [Aspàsia] –I si tingués una esposa millor que la teva, preferiries la d'ell o la teva?
» Davant d'aquesta pregunta el mateix Xenofont també callà.
» Aspàsia continuà: Com que vosaltres dos no m'heu contestat a allò concret que jo en concret volia escoltar, jo mateixa uns diré el que ambdós esteu pensant. Doncs, tu, dona, vols tenir el millor home, i tu, Xenofont, vols tenir l'esposa més perfecta. Per tant, si no aconseguiu ser el millor home i la millor dona que existeixin en la terra, certament sempre cercareu amb gran insistencia el que vosaltres considereu el millor, és a dir, tu estar casat amb la millor de les dones i ella estar casada amb el millor dels homes. »
Ciceró , «Èsquines Socràtic » , Sobre la invenció , I, 31, 51
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.