-Anselm de Canterbury-
 |
 |
|
Anselm de Canterbury (o d’Aosta), sant (1033-1109) HIST.
El filòsof i teòleg escolàstic
més important del s. XI, nascut a Aosta (Piemont). Després d’ingressar
al monestir benedictí d’aquesta mateixa ciutat, es va dirigir al
monestir de Bec, a Normandia, per seguir els passos de Lanfranco de
Pavia, de qui havia estat deixeble. Va ensenyar en aquest monestir i
després, el 1093, va ser anomenat arquebisbe de Canterbury. En la
qüestió de la relació entre fe
i raó,
segueix la línia agustiniana,
però s’inclina pel lema la fe que busca la
intel·ligència:
«No pretenc entendre per creure, sinó que crec per entendre». És dels
primers a intentar raonar sobre la pròpia fe amb el recurs a la lògica
del seu temps. La seva obra De grammatico es considera una de
les primeres obres de semàntica
medieval. Però la seva fama es deu sobretot a haver estat u dels
primers a buscar argumentacions sobre la existència
de Déu: en el Monologion [Soliloqui] presenta
argumentacions a
posteriori, del tipus de prova cosmològica, però el més conegut
d’aquests arguments és l’argument
a ‘priori’, que després la tradició, a partir de Kant,
va anomenar argument
ontològic, que proposa en el Proslogion (cap. 2) [Discurs].
La idea fonamental de l’argument
és que la noció de «ser perfecte» inclou ja l’existència
d’un ésser perfecte, i a això no s’hi pot oposar ni tan sols
l’«insensat», que, segons el salm (Salm 14,1)
diu en el seu cor: «Déu no existeix». El monjo Gauniló, el seu
opositor, ja li va replicar en el seu temps que no és lògicament
possible passar d’una «existència pensada» a una «existència
demostrada».
Enllaços
http://perso.wanadoo.es/filosofs/fil-anselm.htm
http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0004256&PGMORI=I
http://www.philosophypages.com/ph/anse.htm
Aquesta obra està sota una llicència
de Creative Commons.