AC m Sigla de corrent altern.
aïllant m Material que no deixa passar l’electricitat perquè té una conductivitat molt baixa. També se l’anomena dielèctric.
alternador m Màquina elèctrica rotativa que genera corrent altern.
ampere (A) m Unitat de mesura de la intensitat de corrent elèctric.
amperímetre m Aparell per mesurar corrents.
capacímetre m Aparell per mesurar capacitats.
capacitat elèctrica f Relació entre la càrrega emmagatzemada en un condensador i la tensió associada a aquella càrrega.
càrrega elèctrica f Excés (càrrega negativa) o defecte (càrrega positiva) d’electrons que presenta un material.
circuit elèctric m Sèrie d’elements o components elèctrics connectats elèctricament entre ells.
circuit magnètic m Camí tancat per on són canalitzades les línies de camp magnètic.
condensador m Element que pot emmagatzemar energia elèctrica per lliurar-la després al circuit.
conductor m Material que deixa passar l’electricitat (condueix) perquè té una conductivitat molt alta.
corrent altern m Corrent el sentit del qual varia amb el temps, alternativament.
corrent continu m Corrent el sentit del qual no varia. Habitualment s’assumeix que és constant.
corrent elèctric m Moviment de càrregues (electrons) a través d’un material.
DC m Sigla de corrent continu.
desfasament m Diferència d’angle entre dos senyals periòdics.
dielèctric m Material que no deixa passar l’electricitat perquè té una conductivitat molt baixa. També se l’anomena aïllant.
diferència de potencial (V) f Tensió elèctrica que apareix entre dos punts d’un circuit a causa de la força electromotriu del generador.
dinamo f Màquina elèctrica rotativa que genera corrent continu.
electromagnetisme m Relació física entre camps elèctrics i camps magnètics.
estator m Part magnètica fixa d’una màquina elèctrica.
estrella f Manera de connectar generadors i receptors trifàsics, posant cadascuna de les fases referida a un punt central anomenat neutre.
f. e. m. f Abreviatura de força electromotriu.
factor de potència (cosφ) m Relació entre la potència activa i la potència aparent.
farad (F) m Unitat de mesura de la capacitat elèctrica.
força electromotriu f Força exercida per un generador per forçar un corrent entre dos punts d’un circuit.
freqüència f Velocitat de repetició d’un senyal.
generador m Element que aporta energia al circuit. Habitualment és una font de tensió (f. e. m.).
imant m Material magnètic.
impedància f Ampliació del concepte de resistència que inclou el comportament de bobines i condensadors.
inducció magnètica f Quantitat de camp magnètic que travessa una superfície unitària perpendicular al camp.
intensitat de corrent (I) f Flux de càrregues per unitat de temps que travessa un material.
magnetisme m Propietats dels materials que atreuen alguns metalls.
malla f Camí tancat a dins d’un circuit.
motor m Màquina elèctrica rotativa que genera moviment.
node m Punt d’un circuit on conflueixen dos o més conductors diferents.
ohm (Ω) m Unitat de mesura de la resistència.
òhmmetre m Aparell per mesurar resistències.
parell motor m Paràmetre que relaciona el diàmetre d’un motor amb la força que exerceix.
període m Temps que passa entre un valor d’un senyal i la repetició.
permeabilitat magnètica f Propietat d’un material de potenciar les propietats magnètiques d’una bobina.
potència (P) f Energia que es consumeix per unitat de temps.
potència activa (P) f Fracció de la potència deguda a la part resistiva de la impedància.
potència aparent (S) f Potència total, deguda a la impedància completa.
potència reactiva (Q) f Fracció de la potència deguda a la part reactiva de la impedància.
reactància f Part de la impedància deguda a la part reactiva (bobines i condensadors).
reluctància f Oposició que un cos presenta al pas del camp magnètic pel seu interior.
rendiment m Relació entre l’energia útil lliurada per un sistema i l’energia que se li ha de subministrar per fer-ho.
resistència (R) f Oposició que un cos presenta al pas d’un corrent elèctric. Part de la impedància és deguda només a la part resistiva.
resistivitat (ρ) f Resistència específica d’un material.
ressonància f Efecte que s’observa en circuits LC i RLC en què a una freqüència donada la seva impedància és mínima.
rigidesa elèctrica f Tensió màxima que pot suportar un aïllant sense convertir-se en conductor (perforar-se). També se l’anomena tensió de trencament.
rotor m Part magnètica rotatòria d’una màquina elèctrica.
semiconductor m Material que es comporta com a conductor o com a aïllant en funció de les condicions a què està sotmès.
senyal periòdic m Senyal elèctric variable amb el temps que es repeteix en intervals fixos.
sinusoide f Forma matemàtica de les funcions sinus i cosinus.
tensió de trencament f Tensió màxima que pot suportar un aïllant sense convertir-se en conductor (perforar-se). També se l’anomena rigidesa elèctrica.
transformador m Màquina elèctrica estàtica que puja o baixa el valor de la tensió.
triangle m Manera de connectar generadors i receptors trifàsics, posant cadascuna de les fases referida en un punt central anomenat neutre. Aquest punt no està físicament present.
vector m Element matemàtic format per una longitud (amplitud o mòdul) i un angle (argument).
volt (V) m Unitat de mesura de les forces electromotrius i de les tensions elèctriques.
volt ampere (VA) m Unitat de mesura de la potència aparent.
volt ampere reactiu (VAr) m Unitat de mesura de la potència reactiva.
voltímetre m Aparell per mesurar tensions.
wattímetre m Aparell per mesurar potències.
watt (W) m Unitat de mesura de la potència.
