aïllament d’un cable m Conjunt de materials aïllants que formen part d’un cable la funció específica del qual és suportar la tensió.
aïllant m Peça de material dielèctric que serveix per suportar els conductors elèctrics.
amperímetre m Instrument que mesura el corrent elèctric.
articles del REBT m pl Els 29 articles recullen les normes de caràcter general del Reglament electrotècnic per a baixa tensió.
asfíxia f Suspensió de la funció respiratòria d’un organisme causada per la falta d’activitat orgànica dels pulmons.
assaig m Prova que es fa per verificar si una cosa respon al seu objectiu, a la seva destinació.
bobina f Dispositiu format per un conductor elèctric aïllat i enrotllat formant un cert nombre d’espires disposades en diverses capes i destinat a crear un camp magnètic en passar-hi un corrent elèctric.
bobinatge m Conjunt de bobines d’una màquina elèctrica.
cable m Conductor filiforme destinat a transmetre un corrent elèctric.
cable multiconductor m Cable que inclou més d’un conductor, alguns dels quals poden no estar aïllats.
cable unipolar m Cable que té un sol conductor aïllat.
caixa general de protecció (CGP) f Caixa que conté els elements de protecció de les línies generals d’alimentació.
caixa per a l’interruptor de control de potència (ICP) f Dispositiu per controlar que la potència realment demanada pel consumidor no excedeixi la contractada.
caloria f Quantitat de calor que hem d’afegir a 1 gram d’aigua a 15 ºC de temperatura per augmentar-la en 1 ºC.
canal m Recinte situat sota el nivell del terra o pis les dimensions del qual no permeten que s’hi circuli i que, en cas de ser tancat, ha de permetre l’accés als cables en tota la seva longitud.
central hidràulica f Instal·lació que s’utilitza per a la generació d’energia elèctrica a partir de l’energia hidràulica. Sin. central hidroelèctrica
central hidroelèctrica f Vegeu central hidràulica.
central nuclear f Instal·lació industrial emprada per a la generació d’energia elèctrica a partir d’energia nuclear.
central tèrmica f Instal·lació que produeix energia elèctrica a partir de la combustió de carbó, fuel o gas en una caldera.
centre de transformació m Instal·lació elèctrica amb un transformador o més d’alta a baixa tensió. Un centre de transformació redueix la tensió de distribució als nivells de tensió dels usuaris finals: habitatges, comerços o indústries.
comptador d’energia m Instrument que mesura l’energia.
conductivitat f Mesura de la capacitat de conducció elèctrica d’una substància, de valor igual que el quocient entre la densitat de càrrega elèctrica i el camp elèctric aplicat. És la inversa de la resistivitat.
conductor m Cos que presenta una resistència elèctrica petita.
connexió de servei f Part de la instal·lació de la xarxa de distribució que alimenta la caixa general de protecció.
contacte m Peça conductora destinada a establir un contacte amb una altra de semblant a fi de produir el tancament o l’obertura d’un circuit elèctric.
contactor m Interruptor que es tanca per la força d’un electroimant.
control m Dispositiu que regula automàticament el funcionament d’un mecanisme.
convecció f Transport d’energia calorífica d’uns punts a uns altres d’un fluid, un líquid o un gas per efecte dels fluxos de corrent, determinats pel moviment de les molècules constituents a causa de les diferències de densitat combinades amb l’acció de la gravetat.
corrent altern m Corrent elèctric que inverteix periòdicament el sentit del seu moviment amb una determinada freqüència.
corrent continu m Corrent elèctric que flueix sempre en el mateix sentit.
cremada f Lesió tissular produïda per l’acció de la calor.
defecte m Omissió d’algun requisit que la llei exigeix en els actes jurídics i que, si és essencial, produeix la nul·litat de l’acte.
derivació individual (DI) f Part de la instal·lació que subministra energia elèctrica a una instal·lació d’usuari. La derivació individual s’inicia en l’embarrat general i comprèn els fusibles de seguretat, el conjunt de mesura i els dispositius generals de comandament i protecció.
desfasament m El desfasament φ entre dues ones és la diferència entre les seves dues fases. La diferència de fases es mesura en un mateix instant per a les dues ones.
distribució d’energia elèctrica f Les instal·lacions de distribució d’energia elèctrica són el conjunt d’instal·lacions que s’utilitzen per transportar l’energia elèctrica fins als llocs on es consumeix.
eix m Peça cilíndrica al voltant de la qual giravolta una roda, o que ho fa juntament amb la roda.
elèctrode m Conductor a través del qual pot entrar un corrent elèctric en un medi (terra) o sortir-ne.
electroimant m Barra de ferro dolç imantada per l’acció d’un corrent elèctric.
energia f Capacitat de fer un treball o el que és el mateix el treball provoca una variació d’energia. L’energia total d’un sistema sempre es conserva, però pot transferir-se a un altre sistema o convertir-se d’una forma a una altra.
energia alternativa f Energia que es busca per substituir les energies actuals, amb les premisses que ha de tenir menys efectes contaminants i ser renovable.
energia eòlica f L’origen de l’energia eòlica és el vent, és a dir, mitjançant la utilització de l’energia cinètica generada per efecte dels corrents d’aire.
energia geotèrmica f Energia en forma de calor emmagatzemada de l’interior de la Terra. La calor es produeix entre l’escorça i el mantell superior de la Terra.
energia hidràulica f Energia que s’obté de l’aprofitament de les energies cinètica i potencial del corrent de rius, salts d’aigua o marees.
energia nuclear f Energia que procedeix de l’energia alliberada durant la fissió o fusió de nuclis atòmics.
energia solar f Energia que s’obté directament del Sol i és una energia renovable i neta.
error absolut m Diferència entre el valor mesurat i el valor real.
error de mesura m Diferència entre el valor real i el valor mesurat.
error relatiu m Error comès per unitat de mesura i es calcula amb el quocient entre l’error absolut i el valor real. L’error relatiu s’expressa en percentatge.
error relatiu al final d’escala m Relaciona l’error absolut amb el final d’escala i que permet establir la classe de precisió de l’instrument de mesura.
escombreta f Peça conductora destinada a establir el contacte elèctric entre la part fixa i la part mòbil, generalment giratòria, d’un motor, d’un generador, etc.
esquema m Representació de tipus gràfic, en la qual es mostren com es connecten entre si els elements que formen part del circuit. Els esquemes poden ser unifilars, multifilars i funcionals.
esquema funcional m Esquema que té per finalitat comprendre el principi de funcionament del circuit que es representa.
esquema multifilar m Esquema que descriu com es realitzen les connexions dels elements i el nombre de conductors que formen part del circuit.
esquema unifilar m Representació gràfica d’una instal·lació elèctrica. L’esquema unifilar es diferencia d’altres tipus d’esquemes elèctrics en el fet que el conjunt de conductors d’un circuit es representa mitjançant una única línia, independentment de la quantitat de conductors.
estator m Part fixa d’un mecanisme (en contraposició amb la part mòbil que gira, anomenada rotor).
estrella f Connexió d’aparell o enrotllaments polifàsics consistents a unir un extrem de cadascun dels enrotllaments o borns corresponents a cada fase a un punt comú, i l’altre extrem a la fase corresponent. En el cas d’un sistema trifàsic, s’anomena també connexió en Y.
exactitud f Capacitat d’un instrument de mesurar un valor proper al valor de la magnitud real.
fase f Cadascuna de les magnituds sinusoïdals d’un sistema polifàsic.
fasímetre m Instrument que mesura el desfasament entre la tensió i el corrent en circuits amb corrent altern.
fibril·lació f Trastorn consistent en la contracció de les fibres musculars d’un múscul, que passa en diferents moments per cadascuna d’elles.
fil m Conductor cilíndric unipolar i amb un únic fil de coure o alumini.
força electromotriu (fem) f Causa que provoca una diferència de potencial (ddp) entre dos punts d’un circuit elèctric. La diferència de potencial també es coneix com a tensió o voltatge.
fred m El fred, per definició, no existeix. És, simplement, una sensació de falta de calor.
freqüència f Nombre de vegades que es repeteix un cicle cada segon. Es mesura en hertzs (Hz) o cicles/s.
freqüencímetre m Instrument que mesura la freqüència.
frigoria f Quantitat de calor que hem de sostraure a 1 kg d’aigua a 15 ºC de temperatura per disminuir-la en 1 ºC.
generador m Màquina que transforma l’energia mecànica en energia elèctrica.
imant m Cos que té la propietat d’atraure el ferro.
inspecció f Funció de l’Administració pública que té com a objectiu vigilar el compliment dels serveis administratius o altres.
inspecció elèctrica f Funció de l’Administració pública que té per objecte vigilar el compliment dels serveis de les instal·lacions elèctriques públiques i privades d’acord amb el REBT.
instal·lació d’enllaç f Instal·lació que uneix la caixa general de protecció amb les instal·lacions d’interior de l’usuari. Comencen al final de la connexió de servei i acaben en els dispositius generals de comandament i protecció.
instal·lació d’interior f Instal·lació que, alimentada per una xarxa de distribució o per una font d’energia pròpia, té com a finalitat la utilització de l’energia elèctrica. Sin. instal·lació receptora
instal·lació de producció d’energia elèctrica f Instal·lació que s’utilitza per transformar altres tipus d’energia en electricitat (energia elèctrica).
instal·lació elèctrica f Tot el conjunt d’aparells i de circuits associats amb una finalitat determinada.
instal·lació receptora f Vegeu instal·lació d’interior.
instal·lador autoritzat m i f Instal·lador que té tota la documentació en regla per poder fer instal·lacions elèctriques.
intensitat de corrent f Càrrega elèctrica que travessa un conductor per unitat de temps.
interruptor de control de potència (ICP) m Dispositiu per controlar que la potència realment demanada pel consumidor no excedeixi la contractada.
instruccions tècniques complementàries del REBT f pl Normes tècniques de caràcter concret, que desenvolupen els 29 articles del REBT i que s’agrupen en 51 instruccions.
línia general d’alimentació (LGA) f Línia que enllaça la caixa general d’alimentació amb la centralització de comptadors.
llei d’Ohm f Llei que relaciona les tres magnituds elèctriques de manera que en un circuit elèctric la intensitat de corrent és directament proporcional a la tensió aplicada entre els seus extrems i inversament proporcional a la resistència del circuit.
llum m Aparell d’enllumenat que reparteix, filtra o transforma la llum d’una o més làmpades i que comprèn tots els dispositius necessaris per fixar-les i protegir-les.
magnitud física f Propietat que es pot mesurar i que s’expressa amb un nombre i amb una unitat de mesura.
mànega f Conjunt de fils o cables aïllats amb una coberta exterior comuna a tots ells.
mesurador de resistència d’aïllament m Instrument que comprova la resistència dels materials aïllants.
mesurador de rigidesa dielèctrica m Instrument que determina la tensió de perforació de l’aïllant.
mesurador Megger m Instrument que comprova la resistència dels materials aïllants.
mesurar v tr Assignar un nombre a una propietat física mitjançant una comparació amb una altra de similar presa com a patró.
monofàsic -ca adj Dit del sistema de corrent altern amb només una fase.
motor Màquina que transforma l’energia elèctrica en energia mecànica.
multímetre m Instrument de mesura portàtil que pot fer mesures de la tensió, el corrent i la resistència.
neutre m Punt d’un sistema simètric que es troba en un potencial nul i sovint unit a terra.
òhmmetre m Instrument que mesura la resistència elèctrica.
oscil·loscopi m Aparell utilitzat per observar i registrar fenòmens físics variables amb el temps que puguin ser transformats en una magnitud elèctrica variable.
persona qualificada f Persona que té coneixements tècnics o experiència suficient per evitar els perills que pugui presentar l’electricitat.
pes m Força amb què la Terra atrau un cos qualsevol com a conseqüència del fenomen de la gravitació, la força de la qual és en funció de la massa del cos i l’acceleració de la gravetat.
pinça amperimètrica f Instrument de mesura portàtil que pot fer mesures de corrent sense col·locar l’instrument en sèrie i, per tant, no és necessari interrompre el corrent elèctric.
platina f Conductor de secció rectangular, emprat en quadres elèctrics i bobinatges de motors i transformadors de potència elevada.
pol m Zona o regió d’un imant o d’un electroimant en què convergeixen les línies de força i on es manifesta la propietat d’atraure el ferro.
polímetre m Instrument de mesura portàtil que pot fer mesures de la tensió, el corrent i la resistència.
potència f Quantitat de treball o energia efectuat per unitat de temps, és a dir, és la velocitat a la qual es consumeix energia.
potència activa f Potència que produeix un treball útil. Es deu als efectes resistius i es mesura en watts (W).
potència aparent f Suma (suma vectorial) de les potències activa i reactiva. Es mesura en voltamperes (va).
potència elèctrica f Es pot expressar com el producte de la tensió i el corrent elèctric.
potència reactiva f Potència que no produeix un treball útil. Es deu als efectes capacitatius i inductius i es mesura en voltamperes reactius (var).
precisió f Capacitat d’un instrument de fer mesures similars.
presa de terra f Elèctrode o conjunt d’elèctrodes en contacte amb el terra i que n’assegura la connexió elèctrica.
protecció per contacte directe f Conjunt de mesures que es prenen per protegir les persones del contacte directe amb parts actives dels materials elèctrics.
protecció per contacte indirecte f Conjunt de mesures que es prenen per protegir les persones del contacte directe amb qualsevol massa que s’ha posat amb tensió.
punt neutre m Punt d’un sistema polifàsic que, en les condicions de funcionament previstes, presenta la mateixa diferència de potencial, amb relació a cadascun dels seus pols o fases del sistema.
radiació f Acció o efecte de radiar. Emissió i propagació d’energia sense necessitat d’un suport material.
reglament electrotècnic per a baixa tensió m Conjunt normatiu que estableix les condicions tècniques i les garanties que han de complir les instal·lacions elèctriques connectades a una font de subministrament de baixa tensió.
relé m Aparell o dispositiu destinat a controlar un circuit determinat d’una certa potència (generalment tancar o obrir el circuit) per mitjà d’un circuit auxiliar de poca potència i, per tant, amb un corrent molt dèbil.
resistència f Oposició que presenta un cos al pas del corrent elèctric, a causa de la qual l’energia elèctrica es converteix en calor.
resistència elèctrica f Oposició que troba el corrent elèctric en travessar un material.
resistivitat f Propietat característica d’una substància que és igual al producte de la resistència d’un fil conductor d’aquesta substància pel quocient de la secció i la seva longitud.
revolució f Moviment de rotació d’un cos al voltant d’un eix.
revolució per minut f Quantitat de voltes per minut d’un mecanisme, un disc o un altre objecte.
rotor m Mecanisme, part mòbil que gira, en contraposició a la part fixa, anomenada estator.
secció f Tall practicat en un cos, en un terreny, en un objecte, que en permet un estudi de l’estructura interna.
sensibilitat f Relació que hi ha entre la variació de la magnitud que es mesura i la variació a l’instrument.
tel·luròmetre m Instrument que mesura la resistència del circuit de terra.
tensió f Diferència de potencial elèctric entre dos punts d’un circuit, d’un camp elèctric.
tensió de fase f Diferència de potencial existent entre el conductor de línia i el conductor de neutre. També s’anomena tensió simple (Vf).
tensió de línia f Diferència de potencial entre dos conductors de línia. També s’anomena tensió composta (Vl).
terra f Massa conductora de la Terra en la qual el potencial elèctric en cada punt es pren, convencionalment, igual a zero.
treball m El treball provoca una variació d’energia.
triangle m Dit de la connexió d’aparell o enrotllaments polifàsics consistents a unir un extrem de cadascun dels enrotllaments o borns corresponents a cada fase amb un extrem d’un altre enrotllament. En el cas d’un sistema trifàsic, s’anomena també connexió en D.
trifàsic -a adj Dit del sistema de corrent altern amb tres fases separades en el temps de la mateixa tensió i freqüència.
tub m Element buit (cilíndric, prismàtic, cònic, etc.) de secció generalment constant, de vidre, de metall, de ciment, de plàstic, etc., més llarg que ample, que serveix per conduir o transportar gasos o líquids o per a molts altres usos.
varímetre m Instrument que mesura la potència reactiva.
voltímetre m Instrument que mesura la tensió.
wattímetre m Instrument que mesura la potència activa.
xarxa de distribució f Conjunt de conductors amb tots els seus accessoris, els seus elements de subjecció, protecció, etc., que uneix una font d’energia amb les instal·lacions d’interior o receptores.
