Sistemes d'instal·lacions en habitatges (ITC-BT-19, 20, 26)

La gran quantitat i diversitat d’edificis i d’activitats que es desenvolupen a dins fan que les instal·lacions elèctriques que subministren el corrent elèctric siguin també de molts tipus.

Les instal·lacions elèctriques d’interior les classifiquem segons el lloc per on col·loquem els cables, si van per dins de tubs o directament fixats a les parets, si els tubs per on van els cables són superficials o encastats, o si al contrari, els cables estan col·locats sota canals protectors, motllures, sòcols o canalitzacions prefabricades.

Les conduccions de tub poden ser de:

• Superfície.
• Encastades.
• Situades en buits de la construcció.

El concepte d’una conducció amb tubs comporta els tubs i els seus accessoris (unions, ràcords, taps de final de conducció, canvis de direcció). Els tubs i els seus accessoris han de mantenir al llarg de la instal·lació les mateixes característiques, el mateix grau de protecció IP.

El material, la forma de col·locació dels tubs i la de les seves fixacions i proteccions influeixen en la intensitat que són capaces de conduir. Els cables utilitzats han de ser de tensió assignada no inferior a 450/750 V.

Els conductors en un tub seran d’un mateix circuit.

Si els conductors en un tub no són d’un mateix circuit s’haurà de complir el següent:

• Tots els conductors seran del mateix aïllament, el del més gran.
• Tots els conductors derivaran d’una mateixa font i punt de seccionament.
• Cal respectar uns radis de curvatura dels conductors perquè no es deformin les seves seccions.

Pel que fa a la instal·lació dels tubs cal tenir en compte les regles següents:

• El traçat de les canalitzacions es farà seguint línies verticals i horitzontals, o paral·leles a les arestes de les parets que limiten el local on s’efectua la seva instal·lació.
• Els tubs s’uniran entre ells per mitjà de maneguins adequats a la seva classe de protecció (IP i IK), que asseguren la continuïtat de la protecció que proporcionen als conductors.
• Els tubs aïllants rígids que es corben en calent podran ser acoblats entre ells en calent, i recobrint l’entroncament amb una cua especial quan en calgui una unió estanca.
• Les corbes practicades en els tubs (taula) seran contínues i no originaran reduccions de secció inadmissibles. Els radis mínims de curvatura per a cada classe de tub seran els especificats pel fabricant conforme a la UNE-EN-50.086-2-2.

Els tubs es fixaran a les parets o sostres per mitjà de brides protegides contra la corrosió i sòlidament subjectes. La distància entre les brides serà, com a màxim, de 0,50 metres. Es disposaran fixacions d’una part i l’altra en els canvis de direcció, en els entroncaments i en la proximitat immediata de les entrades en caixes o aparells.

Els tubs es col·locaran adaptant-se a la superfície sobre la qual s’instal·len, corbant-se o usant els accessoris necessaris. En alineacions rectes, les desviacions de l’eix del tub, respecte a la línia que uneix els punts extrems, no seran superiors al 2%. És convenient disposar els tubs, sempre que sigui possible, a una altura mínima de 2,50 metres sobre el sòl, a fi de protegir-los d’eventuals danys mecànics.

En els encreuaments de tubs rígids amb juntes de dilatació d’un edifici, s’hauran d’interrompre els tubs, de manera que quedaran els seus extrems separats entre ells 5 centímetres aproximadament, i s’empalmaran posteriorment per mitjà de maneguins lliscants que tinguin una longitud mínima de 20 centímetres .

Serà possible la introducció i retirada fàcil dels conductors en els tubs després de col·locar-los, i un cop fixats aquests i els seus accessoris, i es disposaran per a això els registres que es considerin convenients, que en trams rectes no estaran separats entre ells més de 15 metres (figura). El nombre de corbes en angle, situades entre dos registres consecutius, no serà superior a 3.

Els conductors s’allotjaran normalment en els tubs després de col·locar-los.

Els registres podran estar destinats únicament a facilitar la introducció i retirada dels conductors en els tubs o servir al mateix temps com a caixes d’entroncament o derivació.

Durant la instal·lació dels conductors, perquè el seu aïllament no pugui ser danyat pel seu fregament amb les vores lliures dels tubs, els seus extrems, quan siguin metàl·lics i penetrin en una caixa de connexió o aparell, estaran proveïts d’embocadures amb vores arrodonides o dispositius equivalents, o bé les vores estaran convenientment arrodonides.

En els tubs metàl·lics sense aïllament interior, es tindran en compte les possibilitats que es produeixin condensacions d’aigua al seu interior, per a la qual cosa es triarà convenientment el traçat de la seva instal·lació, se’n preveurà l’evacuació i s’establirà una ventilació apropiada a l’interior dels tubs per mitjà del sistema adequat.

Els tubs metàl·lics que siguin accessibles s’han de connectar a terra. La seva continuïtat elèctrica haurà de quedar convenientment assegurada. En el cas d’utilitzar tubs metàl·lics flexibles, és necessari que la distància entre dues connexions de terra consecutives dels tubs no excedeixi els 10 metres. No es poden utilitzar els tubs metàl·lics com a conductors de protecció o de neutre.

Per a l’execució de les conduccions es tindran en compte les prescripcions següents:

• Es fixaran sobre les parets, per mitjà de brides, abraçadores o collars, de manera que no en perjudiquin les cobertes.
• A fi que els cables no siguin susceptibles de doblegar-se per efecte del seu propi pes, els seus punts de fixació es trobaran prou pròxims (figura). La distància entre dos punts de fixació successius no excedirà els 0,4 metres.

• Quan els cables hagin de disposar de protecció mecànica, pel lloc i condicions d’instal·lació en què s’efectuï, s’utilitzaran cables armats. En el cas de no utilitzar aquests cables, s’hi establirà una protecció mecànica complementària (figura).

• S’evitarà corbar els cables amb un radi massa petit i, excepte prescripció en contra fixada en la norma UNE corresponent al cable utilitzat, aquest radi no serà inferior a 10 vegades el diàmetre exterior del cable.
• Els encreuaments dels cables amb canalitzacions no elèctriques es podran efectuar per la seva part anterior o posterior, deixant una distància mínima de 3 cm entre la superfície exterior de la canalització no elèctrica i la coberta dels cables, quan l’encreuament s’efectuï per la seva part anterior.
• Els punts de fixació dels cables seran prou pròxims per evitar que aquesta distància pugui quedar disminuïda. Quan l’encreuament dels cables en requereixi l’encastament, per respectar la separació mínima de 3 cm, se seguirà el que es disposa per a les conduccions entubades.
• Quan l’encreuament es faci sota motllures, se seguirà el que es disposa per a conduccions en motllures i sòcols.
• Els extrems dels cables seran estancs quan les característiques dels locals o emplaçaments així ho exigeixin, i per a això s’utilitzaran caixes o altres dispositius adequats. L’estanquitat podrà quedar assegurada amb l’ajuda de premsaestopa.
• Els cables amb aïllament mineral, quan porten cobertes metàl·liques, no s’hauran d’utilitzar en locals que puguin presentar un risc de corrosió per a les cobertes metàl·liques d’aquests cables, llevat que aquesta coberta estigui protegida adequadament contra la corrosió.
• Els entroncaments i connexions es faran per mitjà de caixes o dispositius equivalents, proveïts de tapes desmuntables que assegurin, al mateix temps, la continuïtat de la protecció mecànica establerta, l’aïllament de la inaccessibilitat de les connexions i permetin la seva verificació si escau.

Per a la instal·lació de cables aïllats a l’interior de buits de la construcció tindrem en compte les normes següents:

• Els cables col·locats a l’interior de buits de la construcció, segons la UNE 20.460-5-52, seran de tensió nominal no inferior a 450/750 V.
• Els cables amb coberta es podran instal·lar directament als buits de la construcció amb la condició que siguin no propagadors de la flama.

• Els buits en la construcció admissibles per a aquestes canalitzacions es podran disposar en murs, parets, bigues, forjats o sostres, i podran adoptar la forma de conductes continus, o bé estaran compresos entre dues superfícies paral·leles com en el cas de falsos sostres o murs amb cambres d’aire.
• En el cas de conductes continus, aquests no es podran destinar simultàniament a una altra finalitat (ventilació, etc.).

• La secció dels buits serà, com a mínim, igual a quatre vegades l’ocupada pels cables o tubs i la seva dimensió més petita no serà inferior a dues vegades el seu diàmetre exterior de secció més gran, amb un mínim de 20 mil·límetres.
• Les parets que separen un buit que contingui canalitzacions elèctriques dels locals immediats tindran prou solidesa per protegir-les contra accions previsibles.
• S’evitaran, en la mesura que sigui possible, les asprors a l’interior dels buits i els canvis de la seva direcció en un nombre elevat o de radi de curvatura petit.
• La canalització podrà ser reconeguda i conservada sense que sigui necessària la destrucció parcial de les parets, sostres, etc., o els seus guarniments i decoracions.
• Els entroncaments i derivacions dels cables seran accessibles, i es disposaran per a ells les caixes de derivació adequades.
• Normalment, com que els cables només es podran fixar en punts prou allunyats entre ells, es pot considerar que l’esforç resultant d’un recorregut vertical lliure, no superior a 3 metres, quedi dins dels límits admissibles.
• S’evitarà que es puguin produir infiltracions, fuites o condensacions d’aigua que puguin penetrar a l’interior del buit, i es prestarà una atenció especial a la impermeabilitat dels seus murs exteriors, i també a la proximitat de canonades de conducció de líquids, penetració d’aigua en efectuar la neteja de sòls, possibilitat d’acumulació d’aigua en parts baixes del buit, etc.

La canal protectora o canaleta (figura) és un material d’instal·lació constituït per un perfil de parets perforades o no, destinat a contenir conductors o cables i tancat per una tapa desmuntable.

La instrucció tècnica complementària que regula la utilització dels canals és la ITC-BT-21, la qual es desenvolupa a continuació.

Les canals seran conformes al que disposen les normes de la sèrie UNE EN-50.085 i es classifiquen segons el que estableix. Les característiques de protecció s’han de mantenir en tot el sistema i per garantir-les, la instal·lació s’ha de fer seguint les instruccions del fabricant.

En les canals protectores de grau IP4X o superior i classificats com a “canals amb tapa d’accés que només es poden obrir amb ferramentes”, segons la norma UNE-EN 50.085-1, es pot:

• Utilitzar cable aïllat sense coberta, de tensió assignada 450/750 V.
• Col·locar mecanismes com ara interruptors, preses de corrent, dispositius de comandament i control, etc. al seu interior, sempre que es fixin d’acord amb les instruccions del fabricant.
• Fer entroncaments de conductors al seu interior i connexions als mecanismes.

En les canals protectores de grau de protecció inferior a IP4X o classificats com a “canals amb tapa d’accés que es poden obrir sense ferramentes”, segons la norma UNE-EN 50.085-1, només es pot utilitzar cable aïllat sota coberta estanca, de tensió assignada mínima 300/500 V.

Aquestes canalitzacions (figura) són constituïdes per cables continguts en ranures sota motllures. Es poden utilitzar únicament en locals o emplaçaments classificats com a secs, temporalment humits o polsegosos. Els cables seran de tensió assignada no inferior a 450/750 V.

La instal·lació pot ser efectuada per un sistema estilitzat de motllures o sòcols en matèria plàstica o de fusta. El sistema comprèn un sòcol acanalat amb tapa i els accessoris necessaris per permetre fer unions, derivacions, canvis de direcció, cobertes de final de bucle, instal·lació d’aparellatge, la qual cosa n’assegura una bona conducció, continuïtat, aïllament, i mantenir el grau de protecció IP corresponent al llarg de la instal·lació (vegeu la figura).

Quan no es puguin evitar encreuaments d’aquestes canalitzacions amb les destinades a un altre ús (aigua, gas, etc.), s’utilitzarà una motllura especialment concebuda per a aquests encreuaments o, preferentment, un tub rígid encastat que sobresortirà per una part i l’altra de l’encreuament. La separació entre dues canalitzacions que s’encreuen serà, com a mínim, d’1 cm, en el cas d’utilitzar motllures especials per a l’encreuament, i de 3 cm, en el cas d’utilitzar tubs rígids encastats.

El sòcol acanalat no s’ha d’ubicar en les motllures d’obra o de guix i la tapa del sòcol ha de ser accessible al llarg de la instal·lació (vegeu la figura).

Si els sòcols o motllures són de fusta cal tenir en compte que:

• S’han d’instal·lar amb tapes finals per poder mantenir el grau de protecció IP.
• S’admet l’execució de connexions a l’interior de les interlínies, en no ser conductora la fusta.

• Els conductors s’han de col·locar de forma folgada a les cel·les de les canaletes.
• Les condicions de pas de més d’un circuit per una mateixa cel·la són:
  • Tots els conductors disposen del mateix aïllament, corresponent al circuit de màxima tensió.
  • Tots els circuits són protegits de manera individual contra les sobreintensitats.
  • Tots els circuits s’alimenten d’una mateixa font o derivació.

En el cas de les safates (figura), només s’utilitzaran cables aïllats amb coberta (inclosos cables armats o amb aïllament mineral), unipolars o multipolars segons la norma UNE 20.460-5-52. Com que la safata no té funció de protegir el cable, sinó només de fixació, convé que el cable tingui protecció addicional, és a dir, coberta.

Cal que les safates siguin contínues i no interrompudes (figura) pel seu pas per construccions. Sobretot cal tenir en compte que si la safata és metàl·lica ha d’anar connectada al terra de l’edifici i que si la safata s’interromp caldrà connectar tots dos extrems mitjançant un cable de terra.

El terme canalització elèctrica prefabricada (figura) designa els conjunts de canalització i conductors perfectament definits. Aquests permeten desenvolupar sistemes d’instal·lació, amb la finalitat d’eliminar problemes mecànics, elèctrics i de contaminació electromagnètica, i reduir així els temps i riscos de projecte i els de muntatge.

Dels dos sistemes de distribució, per cable (tradicional) o canalitzacions prefabricades, el que representa un avenç tecnològic, avui en dia, són les canalitzacions prefabricades:

• Els elements estan assajats i certificats des del seu origen.
• Les solucions per als problemes d’instal·lació estan preconcebudes, només cal aplicar-les.
• Com que les solucions estan preconcebudes, els temps de muntatge i instal·lació es redueixen moltíssim respecte als mètodes tradicionals.
• Pel que fa als costos de la instal·lació elèctrica prefabricada, cal tenir en compte el següent:
  • El cost de projecte serà més baix perquè triguen menys temps a confeccionar-se.
  • El cost de cobertura de riscos, assegurances i controls de qualitat serà més baix perquè son productes certificats en origen.
  • El cost de muntatge serà més baix perquè el temps de muntatge serà inferior, ja que dependrà només de l’acoblament de solucions prefabricades.
  • El cost d’inversió en materials és una mica més gran.
• La possibilitat de modificacions i ampliacions és més flexible i menys costosa a les canalitzacions prefabricades que en el mètode tradicional. És un element molt apreciat avui en dia en el moment de dissenyar instal·lacions comercials i industrials de transformació, ja que els imperatius del mercat obliguen a la substitució de productes o sistemes per haver finalitzat la seva vida tecnològica o comercial.
• Facilitat de manteniment.
• Una adaptació molt gran als requeriments de la CEM (compatibilitat electromagnètica).

La canalització prefabricada és un sistema de transport i distribució d’energia elèctrica en baixa tensió que depenent del fabricant pot anar de 20 a 6.300 A.

Els canals prefabricats són formats per conductors coberts per un embolcall metàl·lic, en trams rectes, colzes, en T, en creu i flexibles. Dotats de sistemes de connexió de derivacions, repartits de manera equidistant, alimentacions i subjeccions (fixes i mòbils).

El sistema és molt simple i en això rau la seva garantia funcional. Cal seguir només les instruccions del fabricant.

Els principals criteris d’elecció del tipus d’instal·lació que s’ha de dur a terme són:

• La inversió econòmica, en què cal tenir amb compte el material i la mà d’obra de muntatge. Pel que fa a la mà d’obra, no hem d’oblidar les facilitats o dificultats a l’hora del muntatge.
• La flexibilitat. Cal preveure les instal·lacions susceptibles a diferents modificacions al llarg de la seva vida cal preveure-les. Les instal·lacions domèstiques no sofreixen gaires canvis al llarg de la seva vida. Però les instal·lacions d’oficines i comerços sí que són moltes vegades modificades. En aquests casos, és preferible la utilització de tubs superficials i canalitzacions prefabricades en comptes de tubs encastats.
• Criteris estètics.Aquests criteris fan que les instal·lacions s’amaguin tant com es pugui, per la qual cosa s’utilitzen els tubs encastats. Encara que les últimes tendències en interiorisme utilitzen els tubs superficials de les diferents instal·lacions com un element més de la decoració, les instal·lacions encastades continuen essent les més apreciades estèticament. Les instal·lacions encastades tenen molta menys flexibilitat que les superficials, i com que cada dia es demana més flexibilitat, les superficials guanyen terreny a les encastades.
• Criteris normatius i de seguretat. Per damunt de qualsevol criteri hi ha el criteri de seguretat de les persones i dels béns materials. Per això, a l’hora de triar un sistema cal fer-ho seguint les normes que ens garanteixin la seguretat. El REBT ens indica sota quines circumstàncies podem fer un tipus d’instal·lació o un altre; en concret la ITC-20 tracta de les instal·lacions normals, mentre que la ITC-28 tracta de les instal·lacions per a locals de concurrència pública i la ITC-29, de locals amb risc d’incendi o explosió. Encara que no sigui un local amb risc d’incendi, sí que cal tenir precaucions pel que fa a les condicions físiques del local com conduccions de fluids calents, condensacions, inundacions… i utilitzar el tipus d’instal·lació més adient per a aquests casos.

S’han de considerar les condicions de l’entorn de la instal·lació elèctrica per a l’elecció del tipus d’instal·lació i dels materials elèctrics, en particular, els índex de protecció i resistència mecànica de les canalitzacions i embolcalls dels diferents elements.

La norma UNE 20.324 defineix un codi IP (protecció internacional) que caracteritza la protecció que pot proporcionar un embolcall enfront de les influències externes (taula):

• Penetració dels cossos sòlids: indicada per la primera xifra del codi.
• Protecció contra els efectes nocius de líquids (aigua): segona xifra del codi.

El Reglament ens marca, a les instal·lacions especials com per exemple una font pública o una piscina, el grau de protecció IP que ens cal a la instal·lació en general, no sols als voltants dels quadres i mecanismes. És a dir, no ens serveix de res tenir un quadre d’IP56 si, després, quan hi posem el tub ens deixem un forat per on cap el dit.

Segons la UNE-EN 50102 la protecció contra els impactes mecànics correspon a la classificació de les sigles IK, un zero i una xifra. Aquesta correspon a la capacitat de suportar un impacte d’una quantitat d’energia, que es mesura en joules, sense variar les condicions d’aïllament i protecció pròpies, encara que pot quedar algun abonyegament, i són les que es mostren en la taula.

El REBT no ens deixa fer segons quines instal·lacions d’una manera o d’una altra. Per exemple, no es pot fer una instal·lació amb cables nus sota tub, els cables nus han d’anar sobre aïlladors. Les instal·lacions permeses i no permeses es poden veure en la taula.

Com podem veure en la taula, per exemple, els conductors aïllats però sense coberta no poden anar sobre safates, ja que la safata només dóna suport, però no protegeix com un tub. D’altra banda, els cables amb coberta permeten qualsevol tipus d’instal·lació menys sota aïlladors, que no s’utilitza a la pràctica. En aquesta taula podem trobar totes les instal·lacions i si es poden fer o no segons el Reglament de baixa tensió.

En els apartats 2.2.1 a 2.2.9 de la ITC-BT 20 s’indiquen les prescripcions per als diferents sistemes d’instal·lació. Per als cables elèctrics, aquestes prescripcions es limiten en la majoria dels casos a definir-ne només la tensió assignada mínima.

Aquesta ITC-20 és d’àmbit general i, per tant, en cadascun dels apartats hi ha una àmplia gamma de possibles tipus de cable per instal·lar segons les condicions particulars de la instal·lació. Per això, s’ha optat per incloure aquí la referència als tipus bàsics de cable i d’instal·lació més comuna, sense tenir en compte les possibles particularitats de la instal·lació (per exemple, presència d’oli, altes i baixes temperatures, etc.).

El mateix RBT concreta més les característiques dels cables per instal·lar en les diverses ITC-BT que desenvolupen aquesta que és d’àmbit general, per exemple, en la ITC-BT 28 per a locals de concurrència pública.

És necessari destacar que l’article 2.2.2 de la ITC-BT 19 estableix: “En instal·lacions interiors, per tenir en compte els corrents harmònics deguts a les càrregues no lineals i possibles desequilibris, excepte justificació per càlcul, la secció del conductor neutre serà com a mínim igual que la de les fases”.

Els cables utilitzats seran de tensió assignada no inferior a 450/750 V (taula) i els tubs compliran el que estableix la ITC-BT-21.

Cables de tensió assignada 0,6/1 kV: Els cables de tensió nominal 0,6/1 kV (taula) no segueixen la mateixa norma que els de tensions inferiors. Els cables de 0,6/1 kV segueixen la UNE 21.123 i, per la qual cosa, els noms normalitzats són una mica diferents. Les dues primeres lletres són l’aïllant principal i la coberta, i la tercera separada per un guió, la flexibilitat:

• Primera lletra aïllament:

1. V: policlorur de vinil (PVC)
2. R: polietilè reticulat (XLPE)
3. D: etilè propilè (EPR)
4. Z: poliolefina termoplàstica lliure d’halògens

• Segona lletra coberta exterior:

1. V: policlorur de vinil (PVC)
2. R: polietilè termoplàstic (PE)
3. N: policloroprè (neoprè) (PCP)
4. Z1: poliolefina termoplàstica lliure d’halògens

• Tercera lletra forma i flexibilitat del conductor:

1. F: flexible per a serveis mòbils (classe 5)
2. K: flexible per instal·lació fixa (classe 5)
3. R: rígid, secció circular, diversos fils cablejats (classe 2)
4. U: rígid, secció circular, només un fil (classe 1)

Aquestes instal·lacions s’establiran amb cables de tensions assignades no inferiors a 0,6/1 kV (taula) d’aïllament i coberta (s’hi inclouen cables armats o amb aïllament mineral).

La sèrie UNE 21123 defineix les característiques dels cables (unipolars i multiconductors) de tensió assignada 0,6/1 kV per a instal·lacions fixes.

Tots els tipus de cables d’aquesta sèrie UNE disposen d’aïllament i coberta, i alguns disposen d’armadura (constituïda per fleixos o fils d’aram) destinada a protegir el cable dels efectes mecànics externs. Els cables amb aïllament mineral de tensió assignada 0,6/1 kV no estan normalitzats.

Per a aquestes canalitzacions són necessaris conductors aïllats amb coberta (inclosos cables armats o amb aïllament mineral). La temperatura mínima i màxima d’instal·lació i servei serà de -5 ºC i 90 ºC, respectivament (per exemple amb polietilè reticulat o etilè-propilè) (vegeu la taula).

Aquestes canalitzacions són constituïdes per cables col·locats a l’interior de buits de la construcció segons la UNE 20.460-5-52. Els cables utilitzats seran de tensió assignada no inferior a 450/750 V (taula) i caldrà que vagin sota tub, canal protector, etc.

Els cables o tubs es podran instal·lar directament als buits de la construcció amb la condició que siguin no propagadors de la flama.

Quan s’instal·len directament cables en buits de la construcció els cables han de tenir aïllament i coberta i han de ser de tensió assignada 0,6/1 kV (taula).

Tots els cables normalitzats són del tipus no propagadors de la flama, ja que les seves normes constructives inclouen l’assaig de la norma UNE-EN 50265 “Assaig de resistència a la propagació vertical de la flama”.

En les canals protectores de grau IP4X o superior i classificats com a “canals amb tapa d’accés que només es poden obrir amb ferramentes” segons la norma UNE-EN 50.085-1, es podrà utilitzar conductor aïllat, de tensió assignada 450/750 V (taula).

En les canals protectores de grau de protecció inferior a IP4X o classificats com a “canals amb tapa d’accés que es poden obrir sense ferramentes”, segons la norma UNE EN 50085-1, només es podrà utilitzar un conductor aïllat sota coberta estanca, de tensió assignada mínima 300/500 V (taula).

Els cables seran de tensió assignada no inferior a 450/750 V (taula).

Només s’utilitzaran conductors aïllats amb coberta (inclosos cables armats o amb aïllament mineral), unipolars o multipolars segons la norma UNE 20.460-5-52.

La comesa de les safates és el suport i la conducció dels cables, per la qual cosa no efectuen una funció de protecció. A banda, els cables han de ser de tensió assignada 0,6/1 kV (taula).

Les prescripcions generals d’instal·lacions interiors en habitatges estan sotmeses a la ITC-BT-26 del Reglament per a baixa tensió. S’entenen per prescripcions generals aquells aspectes obligatoris que s’han de considerar, principalment en instal·lacions elèctriques d’habitatges, sobre les tensions d’utilització, les preses de terra, la protecció contra contactes indirectes, el quadre general de distribució, els conductors i l’execució de les instal·lacions.

Totes aquestes parts que anomenem de la ITC-BT-26 tenen altres instruccions tècniques associades més específiques. Per exemple, les connexions de terra tenen associades la ITC-BT-18 per aprofundir sobre el tema.

Les tensions que s’han d’utilitzar són 230 V en alimentació monofàsica i 230-400 V en alimentació trifàsica.

Per determinar les característiques de les mesures de protecció contra xocs elèctrics, en cas de defecte (contactes indirectes), i contra sobreintensitats, i també les especificacions de l’aparellatge encarregat d’aquestes funcions, cal tenir en compte l’esquema de distribució utilitzat.

Els esquemes de distribució s’estableixen en funció de les connexions de terra de la xarxa de distribució o de l’alimentació, per una banda, i de les masses de la instal·lació receptora, per l’altra.

La denominació es fa amb un codi de lletres amb el significat següent:

• Primera lletra: es refereix a la situació de l’alimentació respecte al terra.

T = connexió directa d’un punt d’alimentació al terra.

I = aïllament de totes les parts actives de l’alimentació respecte al terra o connexió d’un punt al terra mitjançant una impedància.

• Segona lletra: es refereix a la situació de les masses de la instal·lació receptores respecte al terra.

T = masses connectades directament al terra, independentment de l’eventual connexió de terra de l’alimentació.

N = masses connectades directament al punt de l’alimentació connectat al terra (en altern, normalment aquest punt és neutre).

Les instal·lacions dels habitatges es considera que són alimentades per una xarxa de distribució pública de baixa tensió segons l’esquema TT.

L’esquema TT té un punt d’alimentació, generalment el neutre o compensador, connectat directament al terra. Les masses de la instal·lació receptora estan connectades a una presa de terra separada de la presa de terra de l’alimentació (vegeu la figura).

En aquest esquema, les intensitats de defecte fase-massa o fase-terra poden tenir valors inferiors als de curtcircuit, però poden ser suficients per provocar una aparició de tensions perilloses.

El quadre general de distribució ha de ser conforme al que indica la ITC- BT-17. En aquest mateix quadre s’ha de disposar dels borns i les platines per a la connexió dels conductors de protecció de la instal·lació interior amb la derivació de la línia principal de terra.

L’instal·lador ha de fixar de manera permanent sobre el quadre de distribució una placa, impresa amb caràcters indelebles, en què consti el seu nom o marca comercial, data en què se’n va fer la instal·lació, i també la intensitat assignada d’interruptor general automàtic d’acord amb el que assenyalen les instruccions ITC-BT-10 i ITC-BT-25.

La instal·lació del quadre general de distribució en un habitatge s’ha de fer tal com s’indica en la figura.

a) Limitador de potència; b) Terminal d'assemblatge; c) Distribució fase-neutre; d) Interruptor automàtic; e) Interruptor diferencial; f) Presa de terra; g) Born de presa de terra; h) Rail de fixació; i) Interruptor general

Els conductors de la instal·lació han de ser identificables fàcilment, especialment pel que fa al conductor neutre i al conductor de protecció. Aquesta identificació es fa pels colors (taula) que presenten els seus aïllaments, és a dir la pel·lícula de plàstic que recobreix el coure. Quan hi hagi conductor neutre a la instal·lació o es prevegi per a un conductor de fase passar-lo posteriorment a conductor neutre, aquests s’han d’identificar pel color blau clar. El conductor de protecció s’ha identificar pel color verd-i-groc. Tots els conductors de fase s’han d’identificar de color marró o negre. Quan es consideri necessari identificar tres fases diferents, també s’ha d’utilitzar el color gris.

Els conductors actius han de ser de coure, aïllats i amb una tensió assignada de 450-750 V, com a mínim. Els circuits i seccions utilitzats han de ser els que indica la ITC-BT-25.

Els conductors de protecció han de ser de coure i han de presentar el mateix aïllament que els conductors actius. S’han d’instal·lar per la mateixa canalització que aquests i la seva secció habitual serà igual que la secció del conductor de fase, ja que no se solen utilitzar seccions superior a 16 mm².

En cap cas no es permet la unió de conductors mitjançant connexions i/o derivacions per simple retorciment o enrotllament entre ells, sinó que sempre s’ha de dur a terme fent servir borns de connexió muntats individualment o interlínies de connexió; així mateix, es pot permetre que s’hi facin servir brides de connexió. Sempre s’han de dur a terme a l’interior de les caixes de connexió i/o derivació, excepte en alguns casos que indica la ITC-BT-21 com a l’interior de canals protectores grau IP4x o superior amb tapa d’accés que només es pot obrir amb eines. Si es tracta de conductors de diversos fils cablats, les connexions s’han de fer de manera que el corrent es reparteixi per tots els fils corresponents i, si el sistema adoptat és de cargol de collar, entre una volandera metàl·lica sota el seu cap i una superfície metàl·lica, els conductors de secció superior a 6 mm² s’han de connectar per mitjà de terminals adequats, de manera que les connexions no quedin sotmesos a esforços mecànics.

S’admeten les connexions en paral·lel entre bases de presa de corrent quan aquestes estiguin juntes i disposin de borns de connexió previstos per a la connexió de diversos conductors.

En la taula s’indiquen les normes UNE amb les quals es regulen les connexions dels borns de connexions de les caixes d’empalmament i les bases de preses de corrent per a ús domèstic.

Les bases de corrent de 16 A, segons la norma UNE 20315 que s’indica en la taula 33, es preveuen per a la connexió de dos conductors per terminal, en canvi a les bases de 25 A no s’exigeix normativament aquesta característica.

Les instal·lacions interiors en habitatges tenen en compte unes característiques especials que recull la ITC-BT-26; entre d’altres, destaquem els sistemes d’instal·lació permesos, que són:

• Instal·lacions encastades:
  • Cables aïllats sota tub curvatiu.
  • Cables aïllats sota tub flexible.

En la taula trobem el nombre de conductors segons el diàmetre i la secció nominal que hi ha en un sistema d’instal·lació encastat.

Segons la ITC-BT-21, per a més de 5 conductors per tub o cables de diferents seccions al mateix tub, la secció del tub haurà de ser com a mínim de 3 vegades la suma de seccions dels conductors.

• Instal·lacions superficials:
  • Cables aïllats sota tub curvatiu.
  • Cables aïllats sota tub rígid.
  • Cables aïllats sota canal protector.
  • Canalitzacions prefabricades.

En la taula trobem el nombre de conductors segons el diàmetre i la secció nominal que hi ha en un sistema d’instal·lació superficial.

Segons la ITC-BT-21, per a més de 5 conductors per tub o cables de diferents seccions al mateix tub, la secció del tub haurà de ser com a mínim de 2,5 vegades la suma de seccions dels conductors.

Per aquests tipus d’instal·lació caldrà utilitzar conductors de coure, aïllats i amb una tensió assignada de 450/750 V com a mínim. Els tipus de cables que mostra la taula són els comunament utilitzats.

Les instal·lacions han de complir el que indiquen les ITC-BT-20 i ITC-BT-21.

Les característiques mínimes per als sistemes de conducció de cables són les que indica la taula.

En l’execució de les instal·lacions interiors dels habitatges s’han de tenir en compte els punts següents:

• No s’ha d’utilitzar un mateix conductor neutre per a diversos circuits.
• Qualsevol conductor s’ha de poder seccionar en qualsevol punt de la instal·lació en què se’n faci una derivació, i s’utilitza un dispositiu apropiat, com un born de connexió, de manera que permeti la separació completa de cada part del circuit de la resta de la instal·lació.
• Les preses de corrent en una mateixa habitació han d’estar connectades a la mateixa fase.
• Les cobertes, les tapes o els embolcalls, els comandaments i els botons de maniobra d’aparells com ara mecanismes, interruptors, bases, reguladors, etc., instal·lats en cuines, banys, assecadors i, en general, als locals humits o mullats, i també en aquells on les parets i els terres siguin conductors, han de ser de material aïllant.
• La instal·lació encastada d’aquests aparells s’ha de fer utilitzant caixes especials per al seu encastament. Quan aquestes caixes siguin metàl·liques han d’estar aïllades interiorment o connectades a terra.
• La instal·lació d’aquests aparells en marcs metàl·lics es pot fer sempre que els aparells utilitzats estiguin concebuts de manera que no permetin la possible posada sota tensió del marc metàl·lic, i es connecta al sistema de terra.
• La utilització d’aquests aparells encastats, a bastidors o envans de fusta o un altre material aïllant, ha de complir el que indica la ITC-BT-49.