Resum
Arribant al fons de la qüestió, i donant per fet que no és una cosa senzilla en absolut, certament l’electrònica analògica es basa en un nombre reduït de tipus de components. Bàsicament n’hi ha dues famílies:
- Passius: els que no necessiten alimentació (aportació extra d’energia) per fer la seva funció.
- Actius: els que necessiten alimentació per funcionar.
Els components passius són:
- Resistors: s’oposen al pas del corrent.
- Condensadors: emmagatzemen energia elèctrica.
- Bobines: emmagatzemen energia magnètica.
- Díodes (hi ha autors que qualifiquen aquest component d’actiu): condueixen només en un sentit.
Els components actius més bàsics són:
- Transistors: capaços d’amplificar tensió o corrent si prèviament han estat polaritzats de la manera convenient.
A més, els blocs meś importants presents en la immensa majoria dels sistemes d’alimentació són:
- Filtres: eliminen l’arrissament present en corrents rectificats.
- Rectificadors: serveixen per convertir corrent altern en corrent continu.
- Estabilitzadors: com el seu nom indica, serveixen per estabilitzar la tensió de sortida d’una font d’alimentació. Es poden basar en díodes Zener o en reguladors de tensió integrats.
Les fonts de tensió poden classificar-se en:
- Lineals: segueixen l’esquema transformador-rectificador-filtre-regulador-sortida. Molt sòlides, poc sorolloses (elèctricament parlant).
- Commutades: segueixen l’esquema rectificador-commutador-sortida. Molt eficients i estables.