Resum

Arribant al fons de la qüestió, i donant per fet que no és una cosa senzilla en absolut, certament l’electrònica analògica es basa en un nombre reduït de tipus de components. Bàsicament n’hi ha dues famílies:

  • Passius: els que no necessiten alimentació (aportació extra d’energia) per fer la seva funció.
  • Actius: els que necessiten alimentació per funcionar.

Els components passius són:

  • Resistors: s’oposen al pas del corrent.
  • Condensadors: emmagatzemen energia elèctrica.
  • Bobines: emmagatzemen energia magnètica.
  • Díodes (hi ha autors que qualifiquen aquest component d’actiu): condueixen només en un sentit.

Els components actius més bàsics són:

  • Transistors: capaços d’amplificar tensió o corrent si prèviament han estat polaritzats de la manera convenient.

A més, els blocs meś importants presents en la immensa majoria dels sistemes d’alimentació són:

  • Filtres: eliminen l’arrissament present en corrents rectificats.
  • Rectificadors: serveixen per convertir corrent altern en corrent continu.
  • Estabilitzadors: com el seu nom indica, serveixen per estabilitzar la tensió de sortida d’una font d’alimentació. Es poden basar en díodes Zener o en reguladors de tensió integrats.

Les fonts de tensió poden classificar-se en:

  • Lineals: segueixen l’esquema transformador-rectificador-filtre-regulador-sortida. Molt sòlides, poc sorolloses (elèctricament parlant).
  • Commutades: segueixen l’esquema rectificador-commutador-sortida. Molt eficients i estables.
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge