Objectius generals i estructura dels continguts conceptuals
| Els objectius
generals de la matèria de filosofia al batxillerat es desenvolupen en el
DECRET 182/2002 publicat al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya (DOGC) núm. 3674 - 10/07/2002 que es reprodueix seguidament Índex general Dades del DOGC on es desenvolupa l’esmentat Decret
Departament d’Ensenyament
http://www.gencat.es/ense/dogc/20020701/02.164.104.htm Introducció Al llarg de la història, la filosofia ha plantejat i ha donat resposta, des d’un punt de vista crític i radical, a moltes qüestions relacionades amb l’existència i l’experiència humana, al temps que, com a activitat intel·lectual, ha anat creant una manera pròpia de reflexionar-hi. L’estudi de la filosofia i de la seva història ens apropa a la comprensió d’aquestes qüestions, dels seus canvis i les seves vicissituds, i alhora, a través dels models teòrics que ens ofereix, facilita l’adquisició de les habilitats del pensar filosòfic. Aquest potencial formatiu, per si sol, justifica la presència de la filosofia com a matèria comuna de batxillerat. Tanmateix, no hi ha una única filosofia, ni una sola història de la filosofia, raó per la qual és necessari considerar quins han de ser els seus continguts i quina la seva orientació en el marc dels estudis d’aquesta etapa. Com a matèria comuna de batxillerat, la filosofia hauria de col·laborar en la formació general de l’alumnat, proporcionant-li conceptes, tècniques i estratègies perquè pugui avançar en l’adquisició de nous coneixements i augmentar la seva responsabilitat i autonomia. Però, a més d’aquesta funció de caràcter genèric, la filosofia hauria de facilitar l’adquisició d’una visió integrada dels diferents sabers, creant un espai de reflexió sobre temes globals que equilibri la tendència cap a l’especialització del currículum. A la vegada, hauria d’ajudar a l’anàlisi i valoració crítica dels canvis del nostre temps i les seves implicacions morals i polítiques i, en aquest sentit, hauria de ser un recurs perquè l’alumnat assolís una comprensió racional del món on viu i consolidés la seva maduresa com a persona i ciutadà. Des d’aquest punt de vista, l’educació filosòfica en el batxillerat hauria de proporcionar a l’alumnat: Un bagatge de conceptes que li permeti organitzar els coneixements que va adquirint al llarg dels estudis i de la pròpia experiència. Les raons que donen suport als sabers, les creences, els fins, els valors i les accions humanes. Els grans models d’anàlisi filosòfica del coneixement, la realitat, l’ésser humà, l’acció i la societat, elaborats al llarg de la història. Els recursos per a la pràctica de la reflexió, l’argumentació crítica, la creença i la valoració racional i l’acció responsable. Per complir aquestes funcions, la filosofia en el batxillerat s’articula en dues fases o moments, que corresponen als dos cursos de l’etapa: en primer lloc, presenta els grans temes i problemes a què s’ha enfrontat la reflexió filosòfica de tots els temps: el coneixement, la realitat, l’ésser humà, l’acció i la societat. En segon lloc, es fa un recorregut històric per les solucions que, al respecte, han elaborat els corrents filosòfics, pensadors i pensadores, més significatius de la història de la filosofia. Hom entén que sense aquesta referència històrica és difícil orientar-se en el terreny filosòfic i, per tant, es considera un complement indispensable de l’apropament temàtic. Ambdós enfocaments pretenen que l’alumnat exerciti la reflexió crítica, però és funció de la història de la filosofia afinar i ordenar aquesta reflexió per mitjà dels exemples que dóna la història del pensament. L’educació filosòfica en el batxillerat inclou també procediments a través dels quals l’alumnat ha de millorar la seva capacitat d’interpretar problemes teòrics i d’expressar raonadament les seves opinions, i un conjunt de valors, normes i actituds favorables a la reflexió, la racionalitat, el respecte crític i el diàleg. El desenvolupament en dos cursos dels diferents continguts del currículum ha de ser rigorós i coherent, i ha de presentar una visió completa i ordenada de la filosofia i la seva història. Tanmateix, l’organització dels continguts pot ser flexible. Es pot dedicar el primer curs a fer una anàlisi conceptual dels temes que tracta la filosofia, i treballar la seva dimensió històrica en el segon curs de l’etapa (aquest és el plantejament triat a l’hora de fer la seqüenciació que es presenta com a model). Però també es poden treballar simultàniament ambdós aspectes (a partir dels temes filosòfics, conèixer alguns elements de la història de la filosofia o, a partir de la història, prendre consciència de quins són i com es poden analitzar els problemes filosòfics). En resum, el currículum de filosofia és obert i permet al professorat un ampli marge d’actuació, amb l’única condició d’abordar les qüestions fonamentals de la filosofia i atendre la dimensió històrica dels problemes. L’alumnat, en acabar el cicle, ha de ser capaç de: 1. Adoptar una actitud reflexiva, crítica i raonada davant qüestions filosòfiques. 2. Dominar les habilitats lingüístiques, especialment la lectura comprensiva i l’expressió raonada, en temes propis de la matèria. 3. Argumentar de manera coherent els propis punts de vista en relació amb temes filosòfics, i contrastar-los amb altres posicions i argumentacions. 4. Valorar les opinions alienes com un mitjà per enriquir, clarificar i posar a prova les pròpies conviccions. 5. Identificar problemes filosòfics plantejats al llarg de la història de la filosofia en relació amb el coneixement, la realitat, l’ésser humà, l’acció i la societat. 6. Comprendre diferents solucions proposades als problemes filosòfics, situar-les en el seu context històric i cultural, i considerar la seva vinculació amb altres manifestacions del moment en què s’han originat. 7. Analitzar textos filosòfics, o textos que suscitin problemes filosòfics, identificar el tema que plantegen, la seva estructura i conclusions, i valorar els supòsits de què parteixen i les solucions que proposen. 8. Valorar la racionalitat com un mitjà per assolir una concepció del món oberta i flexible, i com un recurs per regular l’acció humana, individual i col·lectiva, i orientar les relacions socials per la via de la lliure expressió i contrast d’idees. 9. Utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual, especialment la recerca, contrastació, anàlisi, síntesi i avaluació crítica d’informació, i valorar positivament el rigor intel·lectual en el plantejament dels temes. 10. Organitzar en un tot coherent les informacions que rep dels estudis i la pròpia experiència. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 1. Els grans temes de la filosofia. El saber filosòfic. El coneixement. La realitat. L’ésser humà. L’acció humana. La societat. 2. Elements d’història de la filosofia. Pensament antic i medieval. Pensament modern. Pensament contemporani. Procediments 1. Definició de conceptes bàsics i caracterització de teories filosòfiques sobre el coneixement, la realitat, l’ésser humà, l’acció i la societat. 2. Reconeixement de temes i problemes filosòfics i establiment de relacions amb els principals corrents filosòfics en què han estat plantejats. 3. Lectura i comentari de textos filosòfics significatius. Identificació de tema i tesi, estructura expositiva i conclusions. 4. Establiment de relacions entre el contingut d’un text i les idees de l’autor o l’autora, del corrent al què pertany, així com amb les circumstàncies de l’època i influències. 5. Preparació i realització d’exposicions orals i debats sobre temes de la matèria, usant, si cal, mitjans tecnològics de presentació. 6. Realització de treballs escrits, individualment i en equip, sobre algun tema o problema filosòfic, utilitzant processador de textos i eines informàtiques de suport. 7. Argumentació dels propis punts de vista en relació amb qüestions filosòfiques. 8. Elaboració de fitxes, diagrames, esquemes i resums que permetin sintetitzar informació i establir relacions entre els autors i autores de la història de la filosofia i altres esdeveniments de l’època. Valors, normes i actituds 1. Interès i atenció per a l’adquisició de nous coneixements. 2. Esperit crític i racionalitat en relació amb les creences, les valoracions i les accions. 3. Respecte crític per les idees d’altri i imparcialitat a l’hora de jutjar les opinions i les accions pròpies i alienes. 4. Coherència i rigor en l’anàlisi de fets, idees i accions, en l’expressió d’opinions i en la presa de decisions pràctiques. 5. Autoformació del caràcter i responsabilitat. 6. Solidaritat i consciència planetària.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals Els grans temes de la filosofia. 1. El saber filosòfic. 1.1 Què és la filosofia? Especificitat del saber filosòfic. 1.2 Sentit i necessitat de la filosofia. 1.3 La filosofia i la seva història. El paper de la dona en la història de la filosofia. 2. El coneixement. 2.1 Origen del coneixement, possibilitats i límits. El coneixement científic. 2.2 Veritat i certesa. El llenguatge i el coneixement. 2.3 L’estructura lògica del coneixement. Argumentacions vàlides i fal·làcies. 3. La realitat. 3.1 El món físic i la ciència. Les cosmovisions científiques. 3.2 La reflexió filosòfica sobre la realitat. Metafísiques espiritualistes i materialistes. 3.3 Els grans problemes de la metafísica occidental. 4. L’ésser humà. 4.1 L’espècie humana: evolució i cultura. 4.2 El comportament humà. 4.3 La reflexió filosòfica sobre l’ésser humà. 5. L’acció humana. 5.1 L’acció transformadora: treball i tecnologia. La creació artística. 5.2 L’acció racional: creences i actituds; mitjans i fins. 5.3 L’acció moral: valors, principis i normes morals. La reflexió ètica. 6. La societat. 6.1 Individu i societat. Interacció, cultura i estructura social. 6.2 Dret i justícia. Ordre econòmic i canvi social. 6.3 Principals teories sobre l’origen de la societat i de l’Estat.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals Elements d’història de la filosofia. S’hauran de treballar les grans línies de pensament de cada període i aprofundir en l’estudi de, com a mínim, tres autors de cada apartat. 1. Pensament antic i medieval. 1.1 Pensament grec (I): la realitat i el coneixement. Monisme i pluralisme; idealisme i empirisme. 1.2 Pensament grec (II): l’ésser humà i la societat. Teories ètiques i polítiques. 1.3 Pensament hel·lenístic i grecoromà: saviesa pràctica i ciència empírica. 1.4 Pensament medieval: religió i filosofia. Autors: Plató, Aristòtil, Epicur, Sèneca; Agustí de Hipona, Anselm de Canterbury, Averrois, Tomàs d’Aquino, Guillem d’Ockam. 2. Pensament modern. |