“Surrealisme: substantiu, masculí. Automatisme psíquic pur mitjançant el qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament. És un dictat del pensament, sense la intervenció reguladora de la raó, aliè a tota preocupació estètica o moral.” Així definia el surrealisme André Breton, el seu primer inspirador, al Primer Manifest del Surrealisme de 1924. Breton veu que els estudis de Freud sobre l’inconscient i els somnis poden una via per trencar amb l’excessiu racionalisme que, segons ell, encotillava l’art i obrir-li així les portes de la imaginació. Read the rest of this entry »
