DOCUMENTACIÓ
1. Context històric.
Miquel Àngel Buonarroti (1475-1564) va ser el més complet dels artistes que va donar Florència durant el Renaixement. Tot i que es va formar com a pintor al taller de Ghirlandaio, les seves preferències es van inclinar naturalment cap a l’escultura. Els atzars de la seva llarga vida van fer que també entrés en el terreny de l’arquitectura, construint, entre altres importants obres, la cúpula de Sant Pere del Vaticà. Va ser alumne de l’escola d’escultura que Llorenç de Médici subvencionava, on va poder aprendre directament d’un deixeble de Donatello i on va poder estudiar nombroses obres de l’antiguitat clàssica. En cap altre artista es pot observar com els ideals de bellesa renaixentista es van transformant pel decurs dels esdeveniments històrics que la societat italiana va viure al llarg del segle XVI. Va viure la ruptura en el si de l’església cristiana, que a partir de la Reforma de Lutero, es divideix en catòlics i protestants, divisió que donarà lloc a nombrosos enfrontaments ideològics i guerres. En plena maduresa, va veure com Roma, la seu de la màxima institució occidental de l’època, el Papat, era saquejada per les tropes de l’emperador Carles V (1527), i com les terres de parla italiana - recordem que Itàlia encara no existia - eren camp de batalla entre les potencies europees, bàsicament Espanya i França. El 1530, Carles V és coronat emperador d’Itàlia pel Papa Clement VII. Com diu Rafael Argullol ”la realidad del mundo disloca y destruye la idealidad del arte“.
Read the rest of this entry »