A partir de la segona meitat del XIX, el fracàs del Romanticisme dóna pas a un seguit de tendències que se succeiran ràpidament i que se centraran en aspectes parcials del món artístic. Genèricament el realisme pretén reflectir la vida en la consolidada societat burgesa aprofundint en les sensacions que això provoca a l’artista. Si bé en l’àmbit literari això és bastant ajustat, en l’adscripció d’artistes plàstics al corrent això és més complex ja que més aviat representa un gran conglomerat on s’hi amunteguen sensibilitats diverses, tal i com explica Argullol. Així per exemple, alguns autors hi inclouen Rodin o l’arquitectura del ferro a més dels autors típics citats més avall.
- El Realisme, com a corrent pràcticament desenvolupat a França a mitjan segle XIX, se centra en descriure la realitat concreta. S’han acabat els idealismes i ara només es vol mostrar el ser humà en el seu treball i en el seu context social.
- Aquest enfoc directe suposa una innovació que xoca a la majoria del públic. L’art com a eina sublimadora de la realitat s’ha acabat.
- Tècnicament no hi ha uniformitat entre els creadors sinó llibertat individual per dur la creació a terme.
- Els temes són les persones treballant en la seva humilitat digna però també l’explotació i la misèria.
- Els artistes sovint combinaven el seu treball amb la militància política revolucionària.
- Autors: Millet, Courbet, Daumier. A Catalunya destaquem Marià Fortuny i Miquel Blay.
