Amb motiu de la nostra participació en les activitats de l’Any Cerdà, en el 150è aniversari de l’aprovació del seu pla urbanístic per a la ciutat de Barcelona, hem redactat aquesta breu síntesi sobre la seva persona:
Read the rest of this entry »
Antoni Gaudí i Cornet -arquitecte català- va dissenyar la casa Milà, coneguda popularment per la Pedrera, entre el 1906 i 1910. El mateix any que Gaudí acabava la seva obra, Adolf Loos -arquitecte austríac- projectà la casa Steiner. A primera vista, observem les grans dimensions de la casa Milà on les ondulacions de la façana, que ens recorden a les ones del mar, creen una certa complexitat. També destaca la coberta, la qual ens mostra una sèrie de figures molt enigmàtiques. En la fotografia u trobem la visió exterior que ens dóna l’edifici. En canvi, la casa Steiner no presenta aquesta monumentalitat, és d’una mida inferior. La seva façana, de línies geomètriques, careix d’ornamentació, és a dir, és més austera. La coberta és plana sense cap element, fins i tot, sense cornisa.La Pedrera està formada per dos edificis contigus però independents, que s’organitzen al voltant d’amplis patis de forma arrodonida. Està composta per un soterrani; un entresòl; una planta baixa; la planta principal i quatre pisos més, on cada un d’ells es divideix en quatre habitatges; les golfes i la coberta. En el cas de la casa Steiner, la formen tres plantes. La façana principal s’adapta a les normes municipals, que només permetien aixecar els edificis pel costat del carrer fins a l’altura d’una planta. Per això, en Loos construí una golfa amb forma de volta que acabava en una coberta plana unida amb la façana oposada, aquesta de tres pisos –en la imatge dos veiem l’estructura dels pisos i la volta de la golfa-.L’obra de Gaudí està ubicada al passeig de Gràcia N¼ 92 de Barcelona, junt amb altres edificis modernistes, tant de Gaudícom d’altres arquitectes -Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner, etc-. La construcció de Loos es troba al carrer St.Veitgasse N¼ 10 de Viena. Està relacionada amb les altres cases de la zona, també habitatges domèstics amb jardins i gens ornamentats.La casa Milà està construïda de pedra. La planta baixa és de pedra calcària del Garraf, d’un color blanc brut accentuat per una textura rugosa i, la resta, de pedra calcària de Vilafranca del Penedès, d’un color blanc crema i molt porosa. Uns elements metàl.lics que surten de les bigues dels forjats estan engalzats damunt dels carrers i blocs de pedra. Les baranes estan fetes de ferro forjat que imiten a algues marines. Els elements del terrat -les xemeneies i les torres de ventilació- han estat construïts a partir de totxanes. Sis badalots estan treballats en trencadís de fragment de pedra, marbre o rajola i ceràmica esmaltada. La planta de les golfes està tancada amb envans de rajola inclinats, que actuen de solera. El vidre és utilitzat en les finestres. Les parets de la casa Steiner són cobertes per panels de fusta fins al nivell del fris, així queda un espai en blanc amb un detall ornamental clàssic en guix. El sostre està fet amb bigues de fusta, el sòl amb parquet i la xemeneia amb maons. La casa s’aixeca mitjançant el formigó armat i, també, per totxanes. Les finestres són elaborades amb vidre pla i polit. Podem dir que emprava materials més econòmics i, en Gaudí, més luxosos. La Pedrera s’aguanta sobre pilars, estructura que elimina la necessitat de murs de càrrega. Des del subsòl fins a l’últim pis està sustentada per una estructura esquelet, constituïda per jàsseres, bigues secundàries i biguetes -elements horitzontals- i per pilars, columnes i, en algun cas, agulles -elements verticals-. La façana és una estructura de pòrtics superposats que se sosté per sí sola i està unida a la casa per bigues de ferro encastades a la pedra. Els revoltons en els forjats de les plantes i les voltes de les escales comporten una estructura complementària. Les golfes estan cobertes amb dos-cents setanta arcs diafragmàtics de maó que adopten la forma catenària i suporten les càrregues laterals sense incrementar el pes a les altres plantes per la lleugeresa dels seus materials. Loos fa servir menys elements de suport i, a la vegada, més senzills. Utilitza bigues de fusta richardsonianes de proporcions grotesques i pilars. L’exterior de l’edifici es composa de murs plans, de sòlids blocs geomètrics perforats.La coberta de la Pedrera es recolza sobre l’estructura de la planta de golfes amb els seus arcs diafragmàtics. El sostre i la teulada de la casa Steiner són plans, i a un costat es veu la volta que va emprar Loos i que sosté la coberta.La casa Milà té una aparença de monumentalitat en contraposició amb la intimista casa Steiner, que al mantenir una geometria en el seu interior no arriba a ser laberíntica. La decoració interior entre les dues obres és força diferent, mentre que en la casa Milà hi ha més ornament, Loos, s’anà més pel costat de la senzillesa, de la conformitat i no pas per l’estrambòtic. Els mobles són la base de la decoració dels habitatges de la Pedrera –a la foto tres s’observa aquest mobiliari-. Loos va utilitzar un mobiliari corbat i posà al parquet catifes orientals per alguns llocs de la casa. Les escales de la Pedrera són de cargol i a les de la casa Steiner predomina la línia recta.Gràcies als murs inclinats es va aconseguir una magnífica il.luminació en tot l’edifici de la Pedrera. Els habitatges estan ben il.luminats, no obstant, els patis- vestíbuls centrals ho estan menys, encara que es troben al cel obert. A l’obra de Loos, l’única llum que pot entrar és a través de les finestres, que són generalment horitzontals. La planta lliure de la casa Milà permet una bona distribució dels espais domèstics. No hi ha escales de veïns, per això només es pot accedir als habitatges mitjançant l’ascensor o les escales de serveis. En cada habitatge, la sala i la saleta i els dormitoris principals formen, al costat dels menjadors, una alineació de recintes importants amb àmplies obertures a l’exterior. També, a la planta lliure de la casa Steiner podem distingir la zona de menjador, una sala de música i un saló amb seients encastats a la planta baixa. Va aplicar la seva concepció del Ramplan o “pla de volums”, un sistema d’organització interna que va culminar en les cases de nivell particular amb llibertat d’alçària. Les plantes intermedies difereixen les unes a les altres per la seva alçada interior lliure. A la primera planta es troben els dormitoris i l’estudi de Frau Steiner i, al segon pis, diversos banys. La façana del passeig de Gràcia fa 21,15 metres, la del xamfrà, 20,10 metres i, la façana del carrer Provença, arriba als 33,45 metres. L’alçat ens mostra les grans dimensions de l’edifici que contrasta clarament amb la casa de Loos, més petita, ja que aquesta era per una família i no per diverses.Després d’una arquitectura tant colorista com la casa Batlló,Gaudí enfocà la Pedrera amb un cromatisme on predomina els tons suaus i es respecta el color dels materials -s’utilitzen més colors per a les façanes i per als detalls de l’interior-. La façana de la casa Steiner també té tonalitats suaus, per tant, no domina el policromatisme.La Pedrera és un edifici singular que trenca amb el tradicional i no passa desapercebuda, destaca en el seu entorn. En canvi, la de Loos s’integra perfectament a l’entorn ja que és tan senzilla que no crida l’atenció entre les altres cases de la zona, inclús es troba una mica camuflada per la vegetació que creix per la seva façana.La façana de la Pedrera s’organitza en una massa única horitzontal; la de Steiner s’organitza en tres carrers -en la imatge 4 podem veure les característiques de la façana: geometria, austeritat, carrers…-. La Pedrera està decorada exteriorment amb elements naturals als balcons i a les façanes principals i, en el terrat, per figures en forma de soldats, creus retorces i representacions de la verge i el nen Jesús. A la de Loos només destaquen les formes geomètriques que utilitza i les finestres.Les sensacions objectives que ens produeix la Pedrera són de dinamisme per les ondulacions de la façana i un to monocrom que es limita només al color de la pedra. La casa Steiner tampoc ens ofereix colorit, no obstant, a diferència de la Casa Milà, aquesta és estàtica i molt més senzilla. Personalment, la construcció de Gaudí és una gran obra, sorprenent, que els detalls que ha projectat l’arquitecte la fa encara més valuosa. La seva originalitat destaca per tot l’edifici, tant exteriorment com en el seu interior. En canvi, l’obra de Loos és molt més freda, encara que per dins és més acollidora, denota serenitat i una agradable intimitat.El promotor de l’obra de Gaudí va ser la família Milà -en Pere Milà i la seva dona Rosario-, que corresponien a l’alta burgesia i van ser atrets per la fama del passeig de Gràcia. La finalitat per què es va edificar va ser per donar un habitatge a la família Milà-ocupaven el primer pis- i, els altres pisos restants, per llogar-los. Va ser la mateixa família Steiner -Lily i Hugo Steiner- els promotors de la casa Steiner ja que volien un habitatge per viure, oportunitat que va tenir Adolf Loos per manifestar els seus principis. Gaudí va dirigir la seva obra cap a la gent amb un alt nivell econòmic i social. Tenia una forta ideologia religiosa i, això, es pot comprovar ja que va decorar la façana amb una sèrie de dedicatòries a la Verge. La casa Steiner respon al concepte del Ramplan i en els principis propis de Loos -senzillesa, materials econòmics, crítica cap a l’ornamentació excessiva de l’arquitectura modernista…-. La seva idea està connectada directament amb la vida i la quotidianitat. Loos donava més importància a l’interior i, segons com elaborava aquest interior, l’exterior seria d’una determinada maneraLes dues obres són de l’època modernista, però Gaudí no seguia l’estil de l’època, sinó que va trencar amb aquest i, Loos, va reaccionar sobre la superficialitat d’aquest estil. És a dir, encara que totes dues obres corresponien a l’època modernista, els seus arquitectes no es basaven en el concepte del modernisme. Una de les principals diferències entre ells dos és que Loos mirava cap al segle XX, mentre que Gaudí tendia més a fixar-se en el passat.L’obra de Gaudí té relacions amb altres obres fetes per ell, com la casa Batlló, on també utilitzà el ferro forjat i construí la façana amb ondulacions. Tant en una com en l’altra, es mostra la intenció de l’arquitecte de sortir fora dels esquemes del seu temps i deixar enrere els mètodes tradicionals. També coincideix amb altres obres en els detalls naturalistes i tècniques emprades. Loos seguirà en la mateixa línia amb altres edificis. Posteriorment a la Casa Steiner, va projectar la Casa Müller, on continuava optant per la senzillesa i pel domini de la geometria. La influència més notable d’Antoni Gaudí va ser la religió. Això es demostra en els elements naturals i religiosos que crea, com les baranes de la façana i els personatges del terrat. Va néixer en una família de calderers i va trobar en la professió del seu pare una font d’inspiració pel seu posterior disseny de formes espaials. No obstant, Loos es va veure influenciat per altres factors. Aquest es basava en el concepte individualista queNietzche tenia sobre el geni artístic i la seva visió del superhome, així com en la racionalitat de Wagner. També s’inspirava en l’arquitectura romana i respectava els materials bruts que havia heretat del seu pare paleta. El cubisme era per a ell una altra font d’inspiració. A més, el viatge que va realitzar als EUA per visitar l’Exposició Mundial Colombiana en Xicago el va condicionar molt. Li va sorprendre el classicisme, l’avantguarda d’algunes edificacions de la famosa Escola de Xicago i el descobriment de l’artesania, que fou fonamental en les seves propostes futures. També va freqüenciar els cercles progressistes. A la vegada que tots dos arquitectes eren influïts per diversos col.lectius i persones, ells donarien una pauta a seguir per altres artistes. La Pedrera va ser una gran font d’inspiració pels arquitectes del segle XX. Gaudí anticipà l’estètica d’aquest segle perquè alliberà la fantasia i la imaginació sense oblidar la funcionalitat. La casa Steiner, i tota l’obra de Loos en general, va tenir una important influència entre els arquitectes avantguardistes de la següent generació, sobretot en Àustria i Alemanya. Va influir a Gropius, a Oud, a Le Corbusier i altres arquitectes de la postguerra. Durant la realització de la Casa Milà, a Espanya s’iniciava un període de crisi industrial. Les condicions de vida de la classe obrera industrial empitjoraven ja que l’atur augmentava i no hi havia subsidi. La burgesia continuava sent la classe benestant i, per tant, tenien el privilegi de contractar arquitectes perquè els dissenyessin cases per viure ells mateixos i per llogar-les. La situació era diferent a Àustria, que formava part de l’imperi Austro-hongarès. Tres anys abans, l’imperi va entrar a formar part de la Triple Aliança. Europa es preparava per a la Gran Guerra de 1914. Dins de la zona Austro-hongaresa hi havia molts problemes ètnics, ja que era un estat plurinacional. També va formar part en el conflicte dels Balcans. Potser, això va influir en la desició de Loos de dirigir les seves construccions a una classe d’un nivell econòmic més baix. Tant La Pedrera com la casa Steiner complien amb la seva funció d’habitatge des de dues òptiques contemporànies però ben diferents . El pas del temps i la categorització d’edificis emblemàtics n’ha alterat aquella finalitat incial.
Violeta Gutiérrez i Anabel Rodríguez (exalumnes de batxillerat de l’IES Miquel Biada)
Sovint es confonen els termes Racionalisme i Funcionalisme quan, de fet, són contraris. El Racionalisme es basa en la idea d’utilitzar racionalment totes les formes que existeixen al nostre abast. El Funcionalisme té més a veure amb la idea que la funció crea l’òrgan, però d’això en parlarem més a la fitxa sobre arquitectura organicista. Els antecedents del Racionalisme els trobem en els arquitectes del ferro (Eiffel…) i fins i tot alguns modernistes, però, pel que ens interessa a nosaltres, no podem començar a parlar-ne fins que els arquitectes no comencen a prescindir dels elements decoratius i a potenciar visualment els elements purament constructius. Entre aquests hi trobem pioners com Loos, Perret i Behrens pel seu ús del formigó i l’eliminació de la decoració. Després de la I Guerra Mundial, el Racionalisme es va desenvolupar des de la Bauhaus, una escola d’arquitectura i arts aplicades alemanya que va funcionar entre 1919 i 1933, any en què va ser clausurada pels nazis. Aquesta escola, fonamental dins de l’arquitectura i el disseny del segle XX, va ser dirigida al llarg dels seus 14 anys de durada pels arquitectes Walter, Hannes Meyer i Ludwig Mies van der Rohe. Després de la dissolució, bona part del seu professorat es va traslladar als EE.UU per treballar en llibertat.
Walter Gropius, fundador de la Bauhaus va ser també el creador del seu ideari. Entre els seus preceptes podem destacar els següents:
En general, el Racionalisme arquitectònic proposa:
Un dels autors més significatius i que val la pena destacar també es Le Corbusier (Charles-Édouard Jeanneret), autor que té punts en comú amb el funcionalisme. Les seves aportacions més significatives són:
