El postimpressionisme (neoimpressionisme) suposa una revisió i una superació dels principis que donaven l’exclusivitat a la qüestió de la llum dins l’escola impressionista. Alguns artistes creuen que val la pena analitzar allò damunt del qual la llum incideix.

• Autors: Seurat, Signac, Toulousse-Lautrec, Van Gogh, Cézanne i Gaugin.
• Es recupera la importància del dibuix
• Preocupació per captar també l’expressivitat del subjecte pintat (Van Gogh)
• Altres autors, com Seurat i Signac, preocupats pel vessant tècnico-científic de l’estudi de la llum, deriven cap al puntilisme. No s’ha de descartar una influència dels gravats d’impremta.
• Gran influència de les estampes japoneses (Toulousse-Lautrec, Van Gogh) que es nota en el tractament de la tercera dimensió i del color i en el perfilat dels subjectes.
• Procés creatiu més intel·lectual en Gaugin i Cézanne, per oposició al més sensorial i expressiude Van Gogh, Seurat, Signac, T-L…
• Corrent seminal: Van Gogh serà un clar referent per als expressionistes; Cézanne per als cubistes; Gaugin per als fauvistes; Toulousse serà clara influència per a la cartellística modernista.