Font: La Vanguardia
Entre el 2 i el 3 de setembre d’enguany, uns lladres van robar del domicili particular de Richard Weisman, un home de negocis, una col·lecció d’11 andywarhols corresponents a una sèrie que va realitzar sobre esportistes famosos. El valor de mercat d’aquestes obres és de diversos milers de milions de dòlars. S’ha sabut, perquè ha sortit als mitjans, que una persona anònima ha ofert un milió de dòlars de recompensa a qui aporti pistes que portin a la recuperació de les obres.
Avui he buscat el cartell de la recompensa que ha editat la policia de Los Angeles. Conté petites reproduccions de les obres robades. Sobtadament, m’ha vingut una revelació, un flash: aquest pòster policial l’hagués pogut firmar el propi Warhol! Certament, el caire seriat de les reproduccions de les obres robades, l’apropiació d’un fet publicitari provinent d’una difusió massiva… el converteixen, crec, en una mena de postmortem work d’Andy Warhol. La darrera de les seves obres. O la darrera que ha inspirat. Tot i mort des de fa anys, Andy Warhol encara planeja damunt nostre. Ja sé que tot això és afirmar molt, però aquí ho deixo. Per a la posteritat. Amb un somriure.
Davant d’obres com les d’Andy Warhol, realitzades amb la tècnica de la serigrafia, potser alguns/es us pregunteu en què consisteix aquesta tècnica. Us adjuntem un enllaç on, de manera senzilla, se’ns explica què necessitem i com es duu a terme. L’enllaç és al web argentí Taringa! - Inteligencia colectiva.
També podeu veure aquest video amb fragments de treball serigràfic.
1. PERCEPCIONS VISUALS I CONSTRUCCIÓ DE LA MIRADA
Per poder analitzar una obra, el primer que cal fer és observar-la. Un cop fet això, podem descriure-la: es tracta d’una vinyeta de còmic extreta del seu context. Hi podem veure lletres a la part superior (els soldats, exhausts, sense haver dormit des de fa cinc o sis dies, sempre afamats i mig malalts per les infeccions tropicals, continuen lluitant!) i el dibuix de metralletes i armes de guerra en ple funcionament, és a dir, disparant, a la part inferior. Així mateix, també hi observem una onomatopeia, Takka Takka, que, precisament, dóna títol a l’obra.Actualment, tot i que no és la seva ubicació inicial, es troba exposada al Museu Ludwig de Colònia. Tot i això, és probable que, quan va ser feta, estigués a casa del mateix Lichenstein o a casa de qualsevol altre particular. Tot i el canvi d’emplaçament, l’obra no se n’ha vist afectada, pel fet que no estava pintada en cap paret o en un lloc simbòlic.L’autor de l’obra, Roy Lichenstein, va utilitzar diverses tècniques, mètodes i materials per a les seves obres, com la serigrafia. L’obra que ens ocupa, Takka Takka, és un oli. A partir de 1961 va dedicar-se completament a produir art mitjançant imatges comercials i/o quotidianes de producció massiva. La majoria, com aquesta, són ampliacions de vinyetes de còmic, reproduïdes a mà amb la mateixa tècnica de punts i els mateixos colors primaris i brillants que s’utilitzaven per imprimir-los.
Read the rest of this entry »
El pop-art és un moviment de reacció a l’expressionisme abstracte i, en general, a tots els corrents estètics anteriors que preconitzaven la dissolució de la forma artística. El pop-art serà un art concret. Mostra la realitat quotidiana a partir dels mites de la societat de consum, sovint amb una dosi d’ironia, però sempre sense prendre partit ni posicionar-se.Comença com a moviment entre 1960 i 1962 als EUA, però els seus antecedents directes els hem de buscar a Gran Bretanya, en l’exposició celebrada a Londres el 1956 que portava per títol “This is Tomorrow”. En aquesta exposició Richard Hamilton presenta el collage “Què és el que fa les llars d’avui tan diferents, tan atractives?” i que es considera la primera peça pop.El nom els ve donat pel crític Lawrence Alloway i el reconeixement com a escola nord-americana per Pierre Restany.
