L’expressionisme abstracte és una tendència formada per pintors dels EUA que treballen immediatament després de la II Guerra Mundial a Nova York. Un grup d’artistes que es belluguen pel mateix barri, pels mateixos pubs i amb inquietuds semblants. El crític d’art H. Rosenberg va proposar la denominació action painting amb què també se’ls coneix, encara que també pot parlar-se d’Escola de Nova York o de Nova Pintura Americana. El seu estil troba ressó a Europa i, desenvolupant-se en paral·lel, se l’anomena Informalisme.Podria afirmar-se que els milions de morts de la II GM i el seu desenllaç fatal amb les explosions nuclears d’Hiroshima i Nagasaki creen en la ment d’alguns joves artistes nord-americans un desig d’evadir-se de la realitat. La seva pintura serà com un crit d’angoixa, però al mateix temps, com desprotegits, busquen afirmar-se buscant alguna cosa que els porti a definir els trets d’una cultura específicament americana.L’experiència dels surrealistes, que per culpa de la guerra es desplaçaran cap a Amèrica i les diferents exposicions que es realitzaran d’ells i d’altres clàssics moderns als EUA, provocarà una gran influència en aquesta generació d’artistes nord-americans. Cal destacar per sobre de tot l’apertura de la galeria “Art of This Century” propietat de Peggy Guggenheim, el 1942. La seva exposició inaugural portarà als EUA un recull dels millors artistes europeus (Picasso, Miró, Mondrian, Duchamp, Ernst, Kandinsky, Màlevitx…). Aquesta galeria serà la que promourà el corrent amb la primera exposició de Jackson Pollock el 1943.Enmig de l’enfonsament econòmic d’Europa a causa de la guerra, el ‘boom’ de l’action painting suposa l’equivalent artístic del que ja era una realitat en altres àmbits: l’emergència dels EUA com a primera potència mundial a nivell econòmic i militar.   

• La seva tècnica, que prima el gest pictòric, el color i la matèria en si per sobre de qualsevol contingut, serà el que li valdrà el nom d‘action painting (pintura d’acció). Pollock inventa una nova tècnica, el dripping(goteig) sobre la tela, d’una manera casual, com l’escriptura automàtica dels surrealistes.
• El mot ‘expressionisme’ els ve donat pel caire interior, personal, subjectiu del seu traç pictòric. I la paraula ‘abstracte’, per l’evident manca de figuració en quasi tots els artistes, però no en tots. Per això queda més ben definit amb els mots ‘pintura d’acció’.
• El tema pràcticament desapareix. L’acte de pintar és l’únic tema. De Kooning és qui manté unes referències a la realitat més clares.
• Artistes: Pollock, Motherwell, Rothko, De Kooning, Kline, Tobey… A Europa, dins de l’Informalisme: Dubuffet, Wols, Millares, Tàpies,Saura…