L’impressionisme és un corrent nascut a França com a evolució natural dels pintors coneguts com l‘Escola de Barbizon (Georges Michel,Théodore Rousseau, Millet, Corot i Courbet) interessats en la pintura a plein air. El nom els va ser donat el 1874 per un crític d’art fent referència a una pintura de Monet que portava per títol Impressió. Sol eixent exhibida a la primera exposició dels impressionistes que es va realitzar a l’antic estudi del fotògraf Nadar, a París. La denominació tenia connotacions pejoratives. 

• Recerca d’un llenguatge nou basat en un naturalisme extrem i subjectiu (Argullol)
• La representació artística no ha de deixar-se influir ni per la imaginació ni per la raó ni per les emocions. Només ha de reflectir allò que capta la retina.
• L’element que unifica tots els artistes del corrent és l’interès per captar el moment concret tal i com el veu l’ull humà, denotant una influència de la fotografia.
• ús de la teoria del color, desenvolupada per Rood i Chevreul, que divideix els colors en primaris (blau, groc i vermell) i complementaris (taronja, violeta i verd, respectivament). Chevreul desenvolupa també la teoria dels contrastos simultanis, mitjançant la qual els colors difonen una orla del color del seu complementari.
• Pensen en el color com a una modalitat de la llum i en la pintura com una suma de tons de llum.
• Desaparició del clarobscur. Les ombres es pinten amb tocs de colors complementaris al de l’objecte que la provoca.
• Pinten a pinzellades soltes i juxtaposades. Alguns treballen amb criteris més personals (Degas, p.e)
• Pinten a l’aire lliure (plein air)
• Autors: Manet (precursor). Van participar en la primera exposició: Monet, Renoir, Degas, Pissarro, Sisley, Cézanne, Boudin i Berthe Morisot.