Com a contrapunt a la Florència humanista, les ciutats flamenques (Bruges, Gant, Anvers… dins l’actual Bèlgica, antigament el Ducat de Borgonya) exerciren un pol d’atracció artístic alternatiu, tant o més important en el seu moment, al florentí. Al seu poder econòmic, obtingut pel paper primordial entre els intercanvis entre el nord i el sud d’Europa, es correspon la seva influència artística. Aquesta es va fer palesa de manera molt important a la Corona d’Aragó, tant és així que no es podria entendre la pintura catalana del XV sense tenir present aquesta influència.Entre els pintors flamencs sobresurten les figures de Jan van Eyck i Roger van der Weiden i una mica més tardà el pintor holandès El Bosco (Hieronymus Bosch). A Catalunya destacarem a Bernat Martorell i al deixeble directe de Jan van Eyck Lluís Dalmau. Read the rest of this entry »