Ballet Mécanique és la suma de la composició musical de George Antheil i les imatges cinematogràfiques del pintor Fernand Léger. El film va ser estrenat el 1924 sense banda sonora i no va ser fins a finals dels 90 que es van poder veure totes dues parts muntades. Léger crea un torrent d’imatges a cavall entre la figuració i l’abstracció amb els seus temes preferits: màquines, engranatges, collages… i una memorable caricatura del personatge de Charlot. És, probablement, el primer film sense argument.

Ballet Mécanique és la suma de la composició musical de George Antheil i les imatges cinematogràfiques del pintor Fernand Léger. El film va ser estrenat el 1924 sense banda sonora i no va ser fins a finals dels 90 que es van poder veure totes dues parts muntades. Léger crea un torrent d’imatges a cavall entre la figuració i l’abstracció amb els seus temes preferits: màquines, engranatges, collages… i una memorable caricatura del personatge de Charlot. És, probablement, el primer film sense argument.

L’autor de l’obra “La càrrega dels llancers” és Umberto Boccioni, pintor i escultor futurista i un dels màxims representants del moviment. L’obra presenta un amuntegament de cavalls i llancers en posició d’atac desafiant, en procés de càrrega. En primer pla, tenim una figura de cavaller i cavall que ocupa gairebé tota la superfície del quadre. En plans succesius es troben altres genets en la mateixa positura. A l’escaire superior dret hi ha un petit text, i un altre a baix, en primer terme. “La càrrega dels llancers” és, doncs, un collage. 

Read the rest of this entry »