Es coneix amb l’expressió ‘retorn a l’ordre‘ a una tendència estilística, però sobretot ideològica i anímica, que es desenvolupa a Europa des de la segona dècada del segle XX cap endavant i que es caracteritza per un rebuig de les que ells consideraven frivolitats avantguardistes i per un regust i una tendència a recuperar els models estètics clàssics greco-romans o clàssics italians. El Novecento italià n’és l’exponent més clar. En paral·lel, un regust per un art més objectiu, més fotogràfic podríem dir, també es presenta com a alternativa a les avantguardes. Un exemple clar és el corrent alemany Neue Sachlichkeit (Nova objectivitat) que ja hem vist com a colofó a l’expressionisme. El Noucentisme és anterior al ‘retorn a l’ordre’ europeu. Read the rest of this entry »