Columnata de la plaça de Sant Pere del Vaticà, de Gian Lorenzo Bernini. 1656-1667. Ciutat del Vaticà
Enllaç a imatges de l’obra
Elements de context
Roma està immersa en la seva transformació, iniciada per Sixte V i l’arquitecte D. Fontana. Creació de grans vies que enllacen les 7 basíliques romanes. Roma com a gran església.
Monarquies absolutes a Europa i gran influència de la cort papal de Roma. Decadència de l’Imperi espanyol i creixent auge de França. S’imposa el model d’estat centralitzat i autoritari.
Contrareforma catòlica: organitzacuó d’un Concili (a Trento,1545-1563) per reafirmar el catolicisme i creació de la Companyia de Jesús, un orde religiós com a avantguarda en la defensa del dogma catòlic. També es produeix un reafirmament ideològic a través de l’art.
A nivell filosòfic se senten les bases del pensament racionalista. Descartes, Leibnitz, Spinoza. A nivell científic destaca Issac Newton.
Estil. Elements formals
És un element urbanístic barroc. Per disseny és urbanisme d’integració de l’església a la ciutat i viceversa: façana, places, via. L’urb. barroc no es guia per criteris racionals sinó litúrgics o ideològics. D’altra banda, la utilització d’elements còncaus i/o convexos caracteritza el Barroc
Primer tram recte amb braços convergents, amb funció de transició des d’on arrenca l’espai el·líptic de la plaça, format per dues circumferències amb font al centre. Obelisc al centre imaginari (25m. alçada, portat a Roma per Calígula). El porxo està format per 4 fileres de columnes toscanes q donen lloc a tres passadissos. A sobre, entaulament jònic amb balustrada amb 140 estàtues de sants i màrtirs fetes per deixebles.
Joc de llums i ombres que s’inverteix segons es miri des de dins o des de fora.
Integració en l’entorn
La plaça s’integra a la ciutat i viceversa a través de la forma el·líptica, més oberta que les formes poligonals. De la plaça surt una avinguda que condueix fins el Tíber.
La relativa reducció de l’alçada de les columnes potenciava la façana i permetia una millor visió de la cúpula de Miquel Àngel. és un dels grans exemples de com integrar un edifici en l’entorn urbà. Només MA havia començat a desenvolupar abans aquest concepte (plaça Campidoglio).
Tema. Funció. Significació
Es tracta d’una plaça urbana. Ubicada davant de la basílica de Sant Pere, és el centre del Vaticà, la seu dels Estats Pontificis.
La seva missió primera era poder acollir els pelegrins i que la Logia des de la qual el Papa beneeix fos totalment visible des d’arreu. La seva primera funció és utilitària, però en té una segona de simbòlica molt important. Per poder aconseguir-ho es van haver de nivellar els terrenys.
La plaça té una enorme valor significatiu. Els seus braços s’obren urbi et orbi i acullen els fidels que vénen en pelegrinatge. Té un aspecte escenogràfic important. La seva teatralitat arquitectònica aconsegueix commoure i sorprendre els fidels, acomplint així un dels eixos de la doctrina contrareformistes
Models i influències
Al Campidoglio romà MA havia utilitzat la solució dels braços convergents. La forma el·líptica per a columnata amb balustrada ja havia estat utilitzada per Palladio al seu Teatre Olímpic de Vicenza. D’altra banda, el mateix Bernini va utilitzar la forma elíptica per a un projecte coetani, l’església de Sant’Andrea al Quirinale.
