Plantes de temples clàssics

Imatge amb diferents tipus de plantes de temples clàssics. Quan descrivim aquestes plantes hem de comentar també el nombre de columnes  que tenim en façana: dístil (2), trístil (3), tetràstil (4), hexàstil (6), octàstil (8), decàstil (10) i dodecàstil (12). Imatge extreta de Viquipèdia i traduïda al català.

La paraula estil, tal i com l’entenien grecs i romans, feia referència tant a l’estri que utilitzaven per escriure com a la manera d’escriure. Per a nosaltres, l’estil fa referència a la particular manera de treballar d’un artista o al conjunt de trets característics comuns que trobem en l’obra d’artistes de preocupacions similars.

És per això que distingim entre estil personal -allò característic d’un artista- i estil d’època -els trets comuns en l’obra de diversos artistes contemporanis. Així, parlem de l’estil de Goya o de l’estil cubista, per exemple.

L’arquitectura deconstructivista té la seva base en el corrent filosòfic i el moviment literari del mateix nom, que denomina un procés del qual la seva idea principal és la reordenació d’idees per expressar-les d’una forma diferent. Jaques Derrida emprà per primer cop aquest terme els anys 60, terme que també deriva del Constructivisme rus, corrent que va existir durant la dècada dels anys 20 i que pretenia més que ser un estil artístic, ser l’expressió del marxisme.  Read the rest of this entry »

L’art romànic es desenvolupa a Europa durant els segles X, XI i XII. Es distingeixen tres etapes:

• Preromànic: bàsicament durant el segle X (S. Miquel de Cuixà, S. Pere de Terrassa…)
  • La majoria d’edificis són d’una sola nau. Els més importants en tenen tres. S’usen arcs triomfals per emmarcar l’absis per l’interior, però també arcs de ferradura i de mig punt. 
  • Cobertes: volta de canó i voltes de quart d’esfera
  • Materials: pedra poc treballada, unida amb fang o argamassa 
  • Ús d’escultura monumental
  • Plantes: irregulars, de forma basilical o creu llatina

Read the rest of this entry »

El Neoplasticisme neix a partir de la revista holandesa De Stijl (L’estil), dirigida per Theo Van Doesburg, per la qual cosa a vegades se’l cita també per aquest nom. Genèricament pertany a l’abstracció geomètrica.        

• El naixement del neoplasticisme es produeix a partir d’un procés de simplificació i de recerca de l’essencial en l’obra d’art. [Síntesi evolutiva en imatges]. Observem que Mondrian arriba, per simplificació, al cubisme analític, la seva primera influència. Posteriorment encara seguirà evolucionant fins arribar al tipus d’obres que el van fer famós.
• En aquest procés al final només queda, al final, la línia vertical i l’horitzontal i els colors primaris i els no-colors. Una evolució similar també s’observa en els moviments d’abstracció geomètrica soviètics (suprematisme, constructivisme…) Són coneguts els vincles amb De Stijl de l’artista soviètic El Lissitsky i la seva mútua influència.
• Mondrian pretenia alliberar l’ obra d’art de la dependència de la percepció i del tarannà de l’artista, rebutjant les qualitats sensorials per expressar allò universal i absolut que oculta la realitat.
• El neoplasticisme també el trobem present, a part de la pintura, en l’arquitectura i el disseny industrial.
• Autors: Van Doesburg, Mondrian (pintors); Rietveld (arquitectura i disseny industrial); Oud (arquitecte)