Ciutat vertical de Sky City, projectada per Victor Kirillow

Enllacem a l’article escrit per Manuel Ángel-Méndez al diari El País del 28/01/2010. Porta per títol “La ciudad del futuro” i ens parla de les diferents alternatives urbanístiques que es plantegen per al futur a mig termini.

“Si el cine, desde Metrópolis a Blade Runner, fue el primero en imaginar el futuro, los arquitectos, ingenieros e investigadores se han encargado de añadir pragmatismo al asunto. Nadie lo duda, la tecnología estará en el centro de las ciudades del mañana. Pero habrá que esperar 30, 50 o más años para pilotar coches voladores, habitar edificios flotantes o ver a androides deambular por la calle.”

(…)

Columnata de la plaça de Sant Pere del Vaticà, de Gian Lorenzo Bernini. 1656-1667. Ciutat del Vaticà

Enllaç a imatges de l’obra

Elements de context

Read the rest of this entry »

El Pont del Gard és un fragment de l’antic aqüeducte romà que duia aigua des de la font a Uzès fins a l’actual Nîmes, a 20 km. de distància. És el pont d’aqüeducte més gran que s’ha conservat fins els nostres dies. L’aqüeducte descendia a raó de 34 cm per quilòmetre de llargada, una autèntica fita de l’enginyeria civil. Va ser construït entre els anys 40 i 70 de la nostra era.

Us mostrem un selecció d’imatges de la Maison Carrée de Nîmes. Es tracta d’un dels temples més ben conservats del món romà i que actualment es troba en plena restauració. Va ser aixecat cap el 16 a.C. al centre del fòrum de l’antiga Nemausus per ordre d’Agripa en honor de l’emperador August. La seva funció inicial ha estat alterada des de la seva creació i avui en dia trobem una part de l’espai de l’antic fòrum dedicat a usos lúdics (però res a veure amb els romans… :) i a l’interior s’hi projecta un espectacle multimèdia sobre la Nemausus romana.

En aquest petit reportatge publicat a patrimoni.tv de la Generalitat podem veure la intervenció museística que s’ha realitzat en el conjunt monumental de Terrassa. Les esglésies de Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere formaven part del complex episcopal d’Ègara (Terrassa) creat entre els segles IV i VI, en època visigòtica, sobre restes paleocristianes. En el moment en què es constitueix el bisbat d’Ègara s’aixequen les tres esglésies que han romàs fins avui. Malgrat que hi ha una gran varietat d’elements visigòtics i preromànics, l’aspecte que ofereix el conjunt als nostres ulls és del període romànic. L’única de les tres esglésies que manté l’estructura original (s. VI) és la de Sant Miquel, de planta centralitzada.

>>> Evolució històrica de la seu d’Ègara. Ajuntament de Terrassa