filonet

L’autoritat la té el professor i la Direcció ha de recolzar aquest punt en tot moment. El professor no s’ha de guanyar l’autoritat, però potser si que caldria fer un llistat d’actuacions dins l’aula que ens la poden fer perdre. Per exemple, tots sabem que és una temeritat entrar el primer dia de classe jovial per voler agradar als alumnes, si ets simpàtic no et caldrà ni demostra-ho.

Cal fomentar l’atenció a classe. L’alumne que no ens mira quan expliquem, no ens escolta. Si perd el fil, s’avorreix i tard o d’hora distraurà a algun company. És bo parar atenció en aquest fet donat que de vegades per no voler perdre el temps en aquests alumnes distrets el perd tota la classe.
És una paradoxa, però després d’assistir a reunions per a unificar criteris, establir pautes per nivells i pautes per grups, resulta que la nostra és una de les tasques més solitàries que existeixen en l’àmbit laboral. Al cap i a la fi estem sols, tancats a l’aula i no sabem si tot el que s’ha dit en moltes de les reunions és podrà posar a la pràctica. Ens resulta impossible veure com treballen altres professors i aprendre noves tècniques. Caldria intercanviar aquelles tècniques que ens han resultat adequades amb un grup determinat. No totes les tècniques serveixen per tots els grups ni per a totes les matèries.

L’autoritat a l’aula passa moltes vegades per un clar anàlisi per part del professor abans d’exposar-se a situacions potencialment desordenades.

Cal pensar clarament si aquella activitat que pensem dur a terme té possibilitats d’acabar essent un caos irreversible i difícil de reconduir o bé si afectarà a les següents hores de classe.

Cal valorar molt bé si l’auto-prenentatge que tantes vegades ens han presentat com la panacea de l’educació és realment profitós per l’alumne. Crec que moltes vegades provoca desordre intel·lectual, mals hàbits en l’aprenentatge i uns models de comportament difícils de reconduir, donat que genera dinàmiques diferents en la gestió social del grup.

Donat que el professor es el dipositari de l’ordre en la seva matèria i per a més n’és l’autoritat intel·lectual i l’expert, cal limitar al mínim necessari tot allò que generi desordre i també deixadesa com aprenentatge col·laboratiu, l‘auto-descobriment, l’auto-aprenentatge a hores de classe.
Les noves tecnologies no estalvien temps de classe, és més, en poden alentir la marxa i interferir en el ritme d’aprenentatge. Aprendre no és jugar, és quelcom molt més seriós. Si pensem que tot ha de ser divertit i per tant motivador anem per mal camí. Ningú ha demostrat que s’augmenti l’aprenentatge amb les TIC.

Pel que fa als càstigs un dels que més els afecta és quedar-se sense pati, portar-ho a la pràctica ha estat una de les actuacions que m’han donat millor resultat, i més encara si després tenim classe amb un altre grup. La vergonya i la pèrdua del esbarjo m’ha servit per aturar a més d’un alumne conflictiu. Fer-los quedar després de classe implica castigar-nos a nosaltres mateixos o bé tenir por que els pares se’ns enfadin per retenir al seu fill.