La història de la ciència grega comprèn al voltant de nou-cents anys i pot dividir-se en tres parts, d'uns tres-cents anys cadascuna. El primer període -el més original i el més fèrtil en creacions- s'estén des de l'any 600 a.C. fins a la mort d'Aristòtil en el 322 aC El segon, des de la fundació d'Alexandria fins a completar-se la conquesta romana de l'Orient, cap al començament de l'era Cristiana. El tercer comprèn els primers tres segles de l'Imperi Romà.

D'aquests 900 anys, els primers 300 són els més importants, i els últims els menys. Dins aquestes divisions, els anys més fonamentals són: 1) el període 600-400 aC, quan per primera vegada en l'història es contempla el món i la societat amb criteri científic; i 2) el període 320-120 a.C., quan sota la influència dels Ptolomeos es van constituir algunes branques de la ciència, en la qual cosa a grans trets podria anomenar-se les seves bases presents.

__________________________________________________________

B. Farrington, La ciència grega, Hachette, Buenos Aires 1957, p. 40-41.