Si algú obtingués la victòria per la rapidesa dels seus peus, o en el pentathlon - on es troba el recinte sagrat de Zeus prop de les fonts de Trepitja en Olímpia- o en la lluita, o en l'hàbil i cruel pugilat, o en aquest terrible joc anomenat pancracio, ell resultaria admirat als ulls dels seus conciutadans, guanyaria un lloc d'honor en les competicions i la seva manutenció a costa de la ciutat així com un obsequi que seria un record per a ell.

Així també si aconseguís un premi amb els seus cavalls seria creditor a totes aquestes recompenses encara que no fos tan digne com jo, perquè nostra saviesa és millor que la força dels cavalls i dels homes. Manca, per cert de fonament i no és just preferir la força al noble saber. Perquè si hi hagués entre els ciutadans un bon púgil un expert en les cinc proves o un excel·lent lluitador o algú imbatut en la carrera -virtuts totes apreciades en els jocs- no per això la ciutat estaria millor governada.

____________________________________________________________________

Ateneu, X, 413, en A. Plans (ed.), Els presocràtics i els seus fragments, Juárez Editor, Buenos Aires 1968, p. 94 (trad. de l'ed. d'Hermann Diels).