Però, ja que ni el cos ni el tot són l'home, resta dir, segons jo crec, que o no són res, o si són quelcom, que és l'ànima precisament l'home. [...]

Perquè això és precisament el que dèiem fa un moment: que si Sòcrates conversa amb Alcibíades, no ho fa amb el teu rostre de carn i os, com sembla, sinó que raona amb Alcibíades mateix, és a dir, amb la teva ànima.