(del grec J@B46`l, topikós, referent al lloc, topos) En Aristòtil, tractat de dialèctica, Tòpics, on exposa llocs (topoi) comuns o formes usuals d'argumentar, adequades per a tots els temes, basades en opinions comunament admeses. Aquest llibre representa una teoria del raonament destinat a l'ús retòric, poc rigorosa i anterior a la del sil·logisme. De l'ús retòric de formes d'argumentar aplicables a totes les ciències, es passa al de formes buides de contingut informatiu, o als clixés fixos que s'utilitzen per a qualsevol cas, i que semblen dispensar de l'esforç d'adduir les raons o les premisses adequades al cas, a la qual cosa comunament s'anomena «recórrer a un tòpic».