Considerem perfecte el que es tria sempre per si mateix i no per una altra cosa.

Tal sembla eminentment la felicitat, perquè la triem sempre per ella mateixa i mai per una altra cosa, mentre que els honors, el plaer, l'entesa i tota virtut els desitgem certament per si mateixos (perquè encara que res resultés d'elles, desitjaríem totes aquestes coses), però també els desitgem en vista de la felicitat, perquè creiem que serem feliços per mitjà d'ells.